SEGRE

Creado:

Actualizado:

Gianrico Carofiglio és un autor singular, en l’obra del qual conflueixen tres experiències: la de magistrat antimàfia, la de novel·lista i la de senador. Un dels seus llibres duu un títol aparentment contradictori (Elogi de la ignorància i de l’error), però, com tots els seus assajos, sosté una clara posició ètica en favor d’exercir el dubte, escoltar els altres i entendre la gentilesa com una força cívica. En conjunt, la seua obra convida a desconfiar de certeses absolutes i a conservar la capacitat de revisar les nostres idees i rectificar a temps.

Elogi de la ignorància i de l’error arrenca amb una demostració contundent: les previsions dels especialistes tendeixen a ser errònies. El 1911, el mariscal Foch va dir que els avions eren joguines sense utilitat militar. El 1943, el president d’IBM va afirmar que en el món del futur no hi hauria més de cinc persones interessades a comprar un ordinador. El 2007, l’administrador delegat de Microsoft va assegurar que no hi havia cap possibilitat que l’iPhone adquirís una quota significativa de mercat. En resum, segons un estudi sobre pronòstics formulats en un període de 10 anys, la majoria de les previsions són errònies i precisament les més dolentes provenen dels individus més famosos i amb més presència mediàtica.

Carofiglio distingeix entre la ignorància arrogant, que ignora que ignora i provoca errors que no poden corregir-se, i la conscient, que és capaç de dir “no ho sé” i manté oberta la possibilitat d’aprendre. El problema no és equivocar-se, sinó no reconèixer l’error perquè l’orgull, la por o una identitat rígida ens obliguen a defensar-lo. Carofiglio ho exemplifica amb un criteri vàlid per valorar la consistència i la intel·ligència d’un polític, consistent a fer-li una pregunta directa sobre els errors que ha comès, sobre com se’n va adonar, com els va corregir i si va ser capaç d’admetre’ls de seguida.

Finalment, l’ètica de Carofiglio podria connectar molt bé amb la narrativa del jo: recordar amb honestedat no és jutjar tota una vida, sinó comprendre què no sabíem quan vam prendre determinades decisions. L’error deixa de ser una taca que cal esborrar i es converteix en una part intel·ligible —i potser compassiva— de la nostra història.

tracking