Dependència

No calia una apagada elèctrica d’abast descomunal per adonar-nos que som massa dependents de la tecnologia. Crec que qualsevol persona que hagi viscut, no vull dir sense llum, sinó, en l’època analògica veu clarament que perdem facultats i, per contra, ningú fa res per aturar aquesta situació, ans al contrari. I tot és perquè és més còmode. Deixem en mans de màquines i programes informàtics habilitats senzilles que no fa gaires anys qualsevol dominava: saber interpretar un mapa o, simplement, guiar-se fent ús de l’orientació, tornar el canvi sense que la màquina ens digui la quantitat, llegir un rellotge d’agulles o fer operacions matemàtiques bàsiques. Només els d’una certa edat portem efectiu, encara que faci nosa a la butxaca. Per pagar el cafè, és més ràpid passar la targeta de crèdit que escurar el moneder i comptar monedes. I costa poc posar l’adreça al GPS del cotxe o al mòbil i que ens vagi cantant per on hem de passar. Això ve al cas perquè, el dia de l’apagada, a les ciutats grans es van adonar que, per estrany que ens sembli, un nombre considerable de persones no sabia tornar a casa seva a peu. El metro no funcionava i, sense poder consultar el telèfon mòbil, estaven completament perdudes. I el que encara és més greu, va passar el mateix a molts taxistes que es veu que no coneixen la ciutat en què treballen i, sense poder introduir al Google Maps l’adreça que els indicava el client, estaven en xoc. Les botigues van haver de tancar perquè no podien cobrar, ni tan sols si algú pagava en efectiu, perquè les caixes no ho permetien. Altres no aconseguien abaixar les persianes, perquè desconeixen com fer-ho manualment. Tan sols alguns comerços tradicionals es van espavilar per poder despatxar gènere als pocs que portaven diners al damunt.

Tot això només són destreses de mínims. No parlo de saber conservar aliments sense electricitat, de potabilitzar l’aigua, ni molt menys de les tècniques de supervivència avançades que sempre va bé de conèixer. Mai se sap. Es tracta de ser conscients que, qualsevol dia, el món tecnificat al qual ens hem rendit sense oposar resistència pot caure, sigui per causes naturals com les tempestes solars o sigui per l’acció maliciosa o la negligència humana. I llavors, haurem d’estar preparats per fer un viatge en el temps.