Elogi de l’excepcionalitat
De la vida, de vegades, no n’esperem gaire cosa més que tenir les necessitats bàsiques cobertes i certa calma. Dins d’aquest passar plàcid, però, s’hi amaga sovint la rutina i la sensació que, en realitat, no vivim amb intensitat, sinó que només ens arrosseguem sense pena ni glòria per aquest camí al qual no trobem sentit ni propòsit, més enllà d’aquell anar fent.
Per solucionar aquesta inquietud, als Estats Units, després de la crisi de l’any 2008, des del moviment minimalista va sorgir la proposta coneguda com a “One year, one challenge” (cada any, un repte), a partir del convenciment que, per tenir una existència més plena, cal desprendre’ns dels objectes inútils que ens xuclen l’energia i canviar-los per experiències enriquidores. Tanmateix, aquest plantejament encara va més enllà: l’objectiu és que tothom sigui conscient que és capaç d’aconseguir una vida extraordinària, si s’ho proposa.
De fet, no es tracta de trencar el joc de cartes i començar des de zero, cosa que només gosen a fer molt poques persones, perquè no sempre és fàcil ni aconsellable. Aquí, el que es pretén aconseguir és quelcom que en tot cas ens podem permetre: un cop a l’any, hem de planificar un projecte personal que portarem a terme sense excuses. No obstant això, aquesta fita anyal ha de tenir certes característiques, si volem que acompleixi la seva funció: ha de ser adequada a les nostres circumstàncies, ha de ser factible i ha d’il·lusionar. A més, cal que no ho hàgim fet mai i que ens faci respecte, o millor encara: una mica de por. Sabrem si anem ben encaminats quan, només d’imaginar-ho, sentim aquella sensació lleugera de vertigen o de tremolor de cames.
Al final, acceptar aquest desafiament és transformador, perquè ens permet explorar els nostres límits: descobrir fins a on volem i fins a on podem arribar, segurament molt més enllà del que algun cop hem donat per fet. Alhora, dona sentit al temps que ens resta i ens regala la satisfacció d’haver assolit vivències memorables que ens encanta explicar, i tot això independentment de la nostra edat, obligacions, salut o de les condicions econòmiques. Tant se val si tens vint com vuitanta anys. Hi ha un repte per a cadascú o, dit amb unes altres paraules, una manera inesperada de viure una vida extraordinària.
