L’efecte Scully
Ara que torna a córrer la cortina de fum dels extraterrestres, molts de vosaltres recordareu la sèrie de televisió Expedient X (The X-Files) que a mitjans dels anys noranta van protagonitzar Gillian Anderson, com a Dana Scully, i David Duchovny, com a Fox Mulder, la parella d’agents de l’FBI que rebia els encàrrecs més especials de la casa: els que semblaven no tenir cap explicació racional. Així, els mítics Scully & Mulder provaven de desfer el conflicte entre fe i raó i, sobretot, aixecar el vel del relat oficial, gairebé sempre tan mentider. Nedant entre els perills covats entre conspiracions tèrboles, ambdós es dedicaven a resoldre tota mena de fenòmens aparentment paranormals sovint relacionats amb experiments secrets, sempre amb una estètica impecable que podria haver signat Armani i la tensió romàntica al límit.
El més curiós és que l’Scully, l’agent femenina, inesperadament es va convertir en el referent de moltes noies llavors adolescents en una època en què determinades professions encara eren un feu gairebé només masculí. Fins llavors, els mitjans d’entreteniment que optaven a emetre en horari de màxima audiència triaven protagonistes masculins per als personatges que representaven científics o tècnics experimentats, i deixaven a les dones els papers d’ajudants, secretàries discretes o simplement de comparses sense veu ni vot més enllà del seu paper encasellat de sempre. A aquest fenomen se’l va anomenar l’efecte Scully i l’Institut Geena Davis sobre estudis de gènere en els mitjans de comunicació (Geena Davis Institute on Gender in Media) en va fer un estudi que va concloure que el 65% de les noies que seguien l’agent Scully van guanyar confiança per iniciar o seguir una carrera en el camp de les ciències o la tecnologia, ja que “es veien” excel·lint en qualsevol d’aquests camps. Si els demanaven de definir el personatge, deien que era intel·ligent i forta. Ja no importava si era guapa. Aquest fet va posar en relleu la importància de gosar contradir els estereotips i la influència de la pantalla en l’autoimatge.
L’efecte Scully sovint se cita en els estudis de gènere relacionats amb els mitjans de comunicació. Sens dubte, el lideratge femení en la ficció –també en la literatura– té un impacte social a llarg termini que no es pot menystenir.
