No és país per a dones

Hi ha un infern a la Terra per a les dones que es diu Afganistan. Els talibans odien les dones fins a un punt difícil de concebre. Ara les deixen morir entre les runes dels edificis abans que tocar-les. Després del terratrèmol, els rescatadors, tots homes, han salvat homes que, al cap i a la fi, són els que podran ser atesos en arribar a l’hospital on es completa un cercle viciós macabre, com que hi ha poques dones sanitàries, les dones tampoc podran rebre atenció. Fins i tot enmig d’un desastre natural d’aquesta magnitud, en què compten els morts per centenars, mantenen la prohibició que els homes toquin les dones.

Ha de ser molt difícil ser dona a l’Afganistan i no embogir. De fet, ha de ser molt difícil ser a l’Afganistan i no embogir. Des que els talibans han prohibit l’educació superior a les dones, elles han hagut d’abandonar els estudis mentre que els companys masculins podien continuar amb la seva vida. És igual si només et faltava un any per graduar-te com a metgessa, ja no ho podràs ser. No en aquest país. I això vol dir que, d’aquí a uns anys si els talibans continuen al poder, les dones no podran rebre cap tipus d’atenció sanitària perquè no hi haurà professionals femenines, no en quedaran. Davant el no fer res de la comunitat internacional, només desitjo que existeixin moltes xarxes clandestines que ensenyin a les nenes i a les joves.

Una distopia d’aquest nivell seria inversemblant i, en canvi, és la realitat per a més de quaranta milions de persones. Ni la República de Gilead arribava a aquests nivells de crueltat. Margaret Atwood, l’autora que la va crear a El conte de la serventa, una de les mestres de la novel·la distòpica, diu que no hi ha res que la posi tan nerviosa com la gent que diu: “Això aquí no pot passar”. “Tot pot passar en qualsevol lloc, si es donen les circumstàncies adequades”, afegeix Atwood. Una altra raó per què el que passa a l’Afganistan ens interpel·la també a nosaltres.

Aquest estiu, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, retuitava, sense fer-ne cap escarafall, el vídeo d’un pastor evangèlic que defensava que les dones no haurien de tenir dret a vot i que el vot hauria de dependre del cap de família. Recordeu Atwood i no doneu mai res per fet, si ha passat pot tornar a passar.