Sobre presos polítics
Ni m’agrada la música que fa, ni el conec, ni tan sols en tinc especialment bona opinió. Ni falta que fa. Perquè això no m’impedeix denunciar el que considero una injustícia, Pablo Hasel continua privat de llibertat. Va entrar a la presó el 2021, i hi porta tancat des de llavors, per uns tuits i per les lletres d’unes cançons en què criticava el Rei Joan Carles. Rivadulla, o Hasel que és el seu nom artístic, es va negar a pagar la multa que li imposaren els tribunals, 30.000 euros, i per això ha acabat a la garjola. Aquesta setmana, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, i justament el dia que vam conèixer la condemna al Fiscal General de l’Estat, vaig entrevistar l’escriptor mallorquí Miquel López Crespí, un dels darrers presos polítics del franquisme. El dictador feia un any que havia mort quan el van detenir per haver fet una roda de premsa a casa seva com a representant d’un partit d’esquerres revolucionari. Ell també es va negar a pagar la multa i va haver d’entrar a la presó.
López Crespí és fill d’un presoner republicà anarquista de Conca, que arribà a Mallorca condemnat a treballs forçats, i d’una poblera, la mateixa localitat d’un altre raper, Valtonyc, també condemnat per injúries a la corona. En el judici a l’Audiència Nacional, el seu advocat es dirigia al tribunal i els demanava: “Vostès creuen que aquest al·lot de sa Pobla té els coneixements tècnics per fabricar una bomba nuclear?”. Ho preguntava en castellà, però m’he pres la llicència de fer-ne aquesta traducció lliure. La pregunta era retòrica, però és que l’acusaven d’amenaces perquè en una de les cançons deia que un líder d’extrema dreta mereixia un artefacte nuclear. La lletra pot ser de mal gust i desagradable, però algú en una democràcia ha d’anar a la presó per això? Josep Miquel Arenas, Valtonyc, no hi va anar però perquè es va exiliar a Bèlgica.
Amnistia Internacional ha denunciat les condemnes de Hasel i Valtonyc com a atacs a la llibertat d’expressió. A Voltaire, li atribueixen una cita, que en realitat és de l’escriptora anglesa Evelyn Beatrice Hall, que en una biografia sobre el filòsof il·lustrat intentava condensar què és el dret a la llibertat d’expressió: “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a dir-ho.” Doncs això.
