Converses privades

Diuen que ningú aguantaria un escrutini públic dels missatges privats. I és cert. Potser per això quan queden exposats a la llum pública sento pudor, llegir-los em sembla una espècie d’acte impúdic. De vegades, la relació entre emissor i receptor és tan íntima que, fora d’aquest context, els missatges són mal interpretables. D’altres, les contradiccions entre el discurs públic i el privat de qui els emet són tan insuportables que destrueixen la reputació dels personatges. Hi ha converses que potser ens les podem imaginar, podem intuir com pensa realment aquella persona, però veure-les per escrit, tot i les suposicions prèvies, no deixa d’impressionar. Sovint aquestes converses revelades són directament la prova d’un delicte i un jutge ha decidit suspendre un dret fonamental, com és el secret de les comunicacions, en el si d’una investigació i per això les coneixem.

Aquesta setmana passada hem conegut missatges i converses privades que posen els pèls de punta. D’una banda, el cap de gabinet del president de la Generalitat, demanava calma durant la Dana del 2024, a la llavors Consellera d’Interior en un to tavernari impropi, no es pot parlar així un càrrec públic i encara menys enmig d’una emergència, i retardava un avís que hauria pogut salvar vides. La investigació demostra que les manies ideològiques, com la de no confinar per un concepte malentès de la llibertat, poden provocar morts. Deixem el tema dels accents per un altre dia, perquè és massa gros. Els missatges d’aquella jornada fatídica del mateix president de la Generalitat farien enrojolar el més desvergonyit.

D’altra banda, també hem sentit els àudios del directiu de l’empresa privada que gestiona un hospital públic de Madrid. L’home ordena rebutjar pacients que no els són rendibles i esperona els treballadors a engreixar les llistes d’espera per augmentar els beneficis empresarials. Això també pot costar vides. La manca d’humanitat i d’empatia d’aquesta persona és aterridora. Si això no és delicte, ja no sé pas què ho pot ser. Si sentíssim les converses d’altres CEOs, em diu una companya, no serien gaire diferents. Ja sabíem que deixar en mans privades la salut no era una bona idea, ara en tenim una prova fefaent. Els que es van mobilitzar contra les privatitzacions a la salut tenien raó. Sempre l’han tinguda.