De vacances al poble

Si vostè té un moment, avui que encetem mes, li faré un prec. Agost, encara el rei de l’èxode de vacances, que poden comportar aquell esgotament vital atroç disfressat de #tinnntodeverano. El prec: Si vostè marxa al poble, respecti’l, l’hi demano. Encara usem el “ser de poble” amb un cert to de condescendència i superioritat moral, però tothom és de poble de manera directa o lleugerament indirecta.

Per què ho dic? Doncs perquè si vostè va al poble, entengui que l’hora de la migdiada és sa-gra-da per a vostè i per a la bona gent que hi viu. Si hi ha campanes, paciència. Hi són de sempre. Vostè potser només hi serà trenta dies l’any. Si té la catastròfica desgràcia que hi ha granges, també tindrà la tremenda mala sort que els animals generen fems que fan pudor, sí, igual com passa amb el seu preciós gos de raça quan fa “cacotes” que vostè recull –oi?– en bossa perfumada. Vull dir que allò que “la merda de la muntanya no fa pudor, ai, no; encara que la remenis amb un bastó” és mentida. Lamento la decepció. I el gall canta. No s’ha inventat encara un gall que faci vacances a l’agost –no ho descartem, però. Llegia que el gall va començar a domesticar-se fa més de 10.000 anys al Vietnam i, ja ho veu, no se n’han sortit encara. Hi ha una altra casuística que pot alterar el seu dolce far niente: el soroll del tractor a primera hora o les esquelles de les vaques quan entren al corral –són lentes les punyeteres!– També treballen online al poble, però això no fa soroll i fem veure que no passa, oi? Ai.

Acabo, tot i les seves idees brillants per canviar la Festa Major, deixi que aquella bona gent faci el que vulgui, de la manera que vulguin. No vulgui manar i concentri’s a ballar bé el Ball de Rams o la conga. La boníssima notícia és que segurament no es trobarà totes les contrarietats alhora o sí... Però paciència, l’agost passa ràpid. Recordi que allò que entenem com a equilibri territorial és un camí de doble direcció, per anar bé: del poble cap a vostè i de vostè cap al poble.

I sobretot, no miri TikTok o es trobarà 300 persones fent-se fotos amb el cap dins la gelabror d’un trist abeurador ple de culleretes i potser no acaba d’entendre on és la gràcia... Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.