Vull ser CPO!
Si vostè té un moment, avui convido a la reflexió sobre aquestes noves denominacions súper-mega-xaxi-pirulis –Martí, boomer!– que estem adoptant per fer veure que manem molt. Abans hi havia “el jefe”, bàsicament homes, sí, i la resta quedàvem al purgatori del callar i creure. Ara no, la cosa s’ha globalitzat de manera bàrbara. Avui per avui, no ets res si no ets CEO, Headhunter, Coach, Product Manager, Chief Anatytics Officer, Financial Control Officer, Chief Strategic Planning Officer, Community Manager, Brand and Digital Content Manager, Head of Enterprise Commercial Manager, Business Digital Developer o un Senior Lead Machine Learning Engineer… Tot això en sigles, no fos cas! Una nova semàntica de la cosa professional que, a més, ens reparteix entre Sèniors, Semi Sèniors i Júniors. Si vostè té LinkedIN, ja porta la vacuna, oi?
Dit tot plegat, ha aparegut una variant que hem de valorar molt seriosament. Què li semblaria ser CPO? S’hi veu? Un CPO és un nou rol professional que ha creat una empresa que fa piscines i que es tradueix com a “Catador de Piscines Oficial”. De pedra es queda, oi?
Que no, que no li estic aixecant la camisa! Això és una real realitat que ha posat en solfa una empresa catalana, tot sigui dit, que vostè hauria d’anomenar com a startup –sí, ves miri, què vol que li digui, jo!– i que ha tingut la brillant pensada de crear un lloc de treball especialista en visitar i provar les piscines que instal·len per aquest món de Déu.
L’oferta es concreta als mesos d’agost i setembre –no hi entra la canícula del juliol; haurà vostè de buscar-se la vida–. I la cosa entra en un nivell poètic quan l’empresa diu que el o la CPO fa un seguiment professional i humà del funcionament dels productes. Aquí, en el moment que surt la consideració d’humanitzar alguna cosa, una servidora es posa dreta i ovaciona, sense cap mena de dubte ni rubor. Ole, vosaltres! Paguen un bon sou, inclouen desplaçaments de piscina a piscina i només demanen, cito literalment “alguien con pasión por el verano y talento para comunicar, que nos ayude a poner a punto las piscinas”. No és meravellós el món?, diu l’amiga Farré. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.