48 hectàrees de GEM

Si vostè té un moment, m’ha vingut de gust escriure sobre el colossal Gran Museu Egipci del Caire. No em renyi, senzillament ha estat un impuls impostor. Ja m’agradaria a mi tenir el cervell i l’erudició dels mestres Velasco, Navarro, la Balasch o de l’estimada Del Campo, però soc rossa i de secà.

Desconec si està sobredimensionat. Em sembla extraordinari tenir un espai a l’altiplà de Guiza, allà sota el seu cel i la seva arena, set mil anys d’història a través d’entre cinquanta i cent mil peces de l’Antic Egipte. És fascinant que s’obri aquesta obra faraònica després de 20 anys d’obres. Vull imaginar el pessic al cor que sents quan l’halo de Ramsès II et dona la benvinguda a un univers que inclou peces i espais que, sovint, no saps si existeixen, si els has llegit o si els has somiat: la paleta de Narmer, l’aixovar d’Hetepheres, la reina! La màscara d’or de Tutankamon amb els seus bocinets de lapislàtzuli, coral·lina i turquesa o les barques solars de Keops. També llegia que hi ha moltes altres peces fascinants que no trobarem al GEM: la pedra Rosetta que és a Londres, l’obelisc de Luxor que és a París o el bust d’Ankhaf que ens espera a Boston. I no culpem sempre els mateixos de l’espoli, perquè potser als museus Vaticans també hi ha alguna coseta, oi?

Llegeixo que el GEM ha costat més de mil milions de dòlars, que no sé ni com s’escriuen, i que fonamentalment ho han pagat els japonesos. Arigato, Nihon.

Ganes d’anar-hi i viure la mateixa fascinació dels savis grecs que van veure en l’Antic Egipte l’origen de la seva pròpia civilització, un enamorament que es va anar acabant amb el cristianisme i amb l’islam, que no són de politeismes, ja veus tu, tururú.

Devem als egipcis l’escriptura jeroglífica, el calendari, el papir, mètodes per mesurar el temps o la distància, el reg, el cens, les beceroles de la cirurgia, revolucions arquitectòniques, el maquillatge kolh, la higiene i vagi vostè a saber què més. Aix, tenir el GEM a tocar de les piràmides és un somni, però mentre estalviem, fem-nos el favor de visitar el Museu de Lleida o el Morera, perquè els tenim aquí i si fossin lluny mataríem per anar-hi... Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.