Desembre cor-gelat
Si vostè té un moment, goiti com ja hi tornem a ser, aquest cap de setmana toca allò dels mil sopars d’empresa per metre quadrat. Ja en vam parlar fa un any d’aquest sobtat esperit nadalenc que ens envaeix des del vull fins al prou. Depèn de com t’ha tractat la vida.
Desembre és un mes greu. Jo el veig d’un color verd molt fosc que blaveja. Algun dia parlarem de la sinestèsia –Martí, al tema!
Avui és 12 de desembre, dia de la Mare de Déu de Guadalupe, que és l’encarregada de preservar-nos de les malalties, les calamitats, els perills i la tristesa –què t’empatolles, Martí?– I la gràcia està, miri què li dic, que també avui, segons proclamació de l’ONU, és Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal –xupitooooo!
El dotzè mes de l’any no és només Nadal, nadales i torrons. En desembre, Einstein publicava la teoria de la relativitat, Japó bombardejava Pearl Harbour, s’estrenaven les càmeres de gas del nazisme a Chelmo, comença el desplegament dels mossos a Catalunya. Naixien Walt Disney, Frank Sinatra, Steven Spielberg o Isaac Newton, però morien Frank Zappa, Charles Chaplin, Unamuno o Rasputin. Assassinaven Lennon.
Amb desembre arriba l’hivern i potser més boira. Enyorem la claror. És un mes de forta contradicció, perquè és final, però també somiem nous inicis. És soroll i sonors silencis. Però la cosa nadalenca pesa i ha pesat sempre. Ho van veure i ho van escriure Charles Dickens, Fiódor Dostoievski, Emilia Pardo Bazán, Agatha Christie, Paul Auster, Truman Capote o J.R.R. Tolkien, que li fa dir a Dumbledor que “un no tindrà mai prou mitjons! Vindrà un cop més Nadal, marxarà i ningú em regalarà mitjons. La gent insisteix a donar-me llibres”. Possiblement una de les frases més intenses sobre com som o el perquè de tot plegat, no creu?
Li explico tot això per picar l’ull a aquelles persones que no casen amb tot el muntatge de les festes, que no ho veuen, ni ho viuen. No passa res si és desembre i estem tristes, oi? Al final, és un dret; el mateix que té qui es motiva i es lliura, sense frens, a la pau i a l’amor universals: temporals i en la seva justa mesura; tampoc no ens passéssim, eh! Estem a dia 12 de 31. Ja queda menys. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
