Cantània

Imagineu-vos un gran cor de nens i nenes sobre l’escenari d’un auditori. Centenars d’alumnes procedents de diferents escoles interpretant, alhora, una mateixa cantata. No pas una qualsevol, sinó obra d’un compositor/a i escriptor/a catalans de reconegut prestigi que han rebut l’encàrrec especialment per a l’ocasió. Les veus sonen ben empastades. Nens i nenes es mouen compassats. Músics, mestres, cantaires, narrador, so, llums, colors… Tot en perfecta harmonia, com si haguessin estat assajant plegats durant mesos. Però resulta que és la primera vegada que coincideixen tots junts a l’auditori en qüestió. De fet, només fa una hora que han acabat el primer i únic assaig general.

Això sí, al darrere hi ha el treball de tot un curs, tant dins les aules com fora, amb sessions adreçades a les mestres especialistes on es treballa el repertori, la veu, la didàctica i també tota la part logística i la posada en escena.

El resultat és, ras i curt, espectacular. I això, sumat a la implicació i l’emoció amb què ho viu la canalla, ho converteix en una experiència única i inoblidable. També per a les famílies. No queda ni un seient buit. I si no, pregunteu als alumnes de l’escola La Creu de Torrefarrera, l’escola Països Catalans de Lleida o l’Escola Teresa Bergadà d’Alguaire. Són alguns dels centres educatius lleidatans que enguany participen en la Cantània, a l’Auditori de Barcelona en aquest cas. Però també es fan concerts a una desena de municipis més com Figueres, Granollers, Manresa, Reus, Vic o Vilafranca del Penedès.

36 anys ja fa que roda el projecte. Va néixer el curs 1989-1990 de la mà d’un grup de mestres de música de nou escoles de Barcelona i l’any 1997 es va obrir a tota la ciutat. L’èxit fou tal que de seguida es va començar a escampar per tot Catalunya i el 2015 va arribar arreu del món. Les xifres són espectaculars: l’any passat van passar pels diferents escenaris 50.000 nens d’entre 8 i 12 anys de 1.500 escoles. Més de 120.000 espectadors van assistir als 120 concerts programats per tot el territori català, espanyol, Portugal, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Mèxic i Veneçuela.

Tot plegat, per apropar públic no habitual a espais culturals del territori i donar a conèixer els creadors actuals a milers de persones no familiaritzades amb la música.