SEGRE

Creado:

Actualizado:

Fa poc vaig llegir que el mític comediant John Belushi va ser enterrat dues vegades a Massachusetts. La seva dona estava farta de trobar restes d’ampolles i brutícia a la tomba, on es feien festes d’homenatge a aquell granuja a tot ritme. “Encara que jo hagi marxat, el rock’n’roll mai morirà”, deia la làpida que segellava el lloc on l’actor havia de trobar repòs etern després d’una vida frenètica. En un moment donat, Judy Belushi va ordenar-ne l’exhumació i van traslladar el cos de Belushi a un lloc sense identificar del cementiri. Ella, en definitiva, no volia que el seu marit fos recordat com un gamberro, o almenys no només com això. El cas és que hi ha dues tombes, dues versions de John Belushi enterrades en un mateix cementiri: una de pública, on el recorden els fans, i una de secreta, on el plora la família. Mentre omplo el tinter per escriure aquesta columna, em trobo la notícia de la mort de Vanesa Cuadra. Tenia 40 anys i va patir un infart al carrer, al Clot de les Granotes. Jo no coneixia aquesta lleidatana, però em sorprenen els titulars que anuncien el seu comiat: “Muere Vanesa Cuadra, la artífice del mítico audio Feliz Jagüelin, grupo.” “Ya no habrá más Feliz Jagüelin, grupo: muere Vanesa Cuadra a los 40 años.” “Muere Vanesa Cuadra, la mujer del famoso audio que dio la vuelta al mundo.” “La dona morta d’un infart a Lleida es va fer famosa per l’àudio viral Feliz Juagüelín, grupo, soy Vanesa” (en aquest diari).

Tampoc sabia l’origen de la seva celebritat: una pronunciació equivocada de “Halloween” que es va fer viral a WhatsApp. Després he sabut que la fama la va portar a un programa de Canal Sur, on va poder conèixer el seu cantant més admirat. En un missatge a les xarxes, els familiars recorden la Vanesa com “la persona més meravellosa que podia existir”. Mesos abans de la seva mort, algú va escriure a YouTube: “Yo la conozco y es muy buena mujer y quiere mucho a sus hijos.” Ningú pot controlar com serà recordat el dia que no hi sigui. A la Vanesa Cuadra, uns l’evocaran com una dona extraordinària que estimava els seus fills. D’altres la faran reviure cada 31 d’octubre amb el “Feliz Jagüelin, grupo”. El que em fa dubtar, encara, són els motius pels quals la seva mort hagi estat noticiable. Sigui com sigui, descansa en pau, Vanesa.

tracking