Llibertat dins d’una capsa

Tal dia com avui però del 1885, arribava a Nova York l’estàtua de la Llibertat. A Catalunya, Gaudí començava a treballar en la Sagrada Família i aquell any, Van Gogh va pintar Els menjadors de patates. El regal de França per commemorar el centenari de la Independència dels americans i l’abolició de l’esclavitud va viatjar emmagatzemada en 214 caixes. I ho va fer després d’una llarga travessia a través de l’oceà Atlàntic. Com que res passa perquè si, aquest mes de juny s’ha celebrat la cimera dels Oceans per posar en relleu la importància de preservar l’ecosistema marí. Probablement aquell oceà del 1885 estava més net i amagava molta vida, però no eren prou conscients de la importància de mantenir-lo net. Recordo que durant les setmanes del primer confinament estricte durant la pandèmia es va produir una regeneració molt important. La disminució de la petjada humana va ser com una bala d’oxigen per a tota la flora i fauna marina. De fet, s’ha descrit com un fenomen de pau per als animals que de cop i volta van deixar de sentir el soroll de motors, els ports i els pescadors i van apropar-se de nou a les costes. Per això vam tornar a veure dofins on feia dècades que no se’n veien. Els oceans que cobreixen gran part del nostre planeta sempre han atret els humans… tot i que tinguin meduses. Però hem d’assumir que són més que el fons bonic d’una fotografia, o un paisatge on acudir per veure una posta de sol. En aquesta cimera s’ha posat de manifest la importància que els oceans estan en declivi accelerat a causa de la contaminació, la sobrepesca, l’escalfament i l’acidificació de l’aigua. Un declivi similar al que pateix la llibertat en molts països. Tot i que no podem comparar la situació amb el 1885, no crec que ara França regalés un emblema de la llibertat al país de Trump. Bé, seria difícil que ara algun país democràtic pogués fer un regal a favor de la Llibertat als Estats Units. És una llàstima que el país paradigma de la Llibertat estigui en aquest declivi constant. I que hagi oblidat els seus orígens, la fraternitat entre pobles i el respecte als diferents. Que encara avui es detinguin a famílies i nens. Tot i que sembla una tasca titànica, malauradament sembla més fàcil recuperar els oceans que el sentit comú.