La diferència

Avui es commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, enguany, l’ONU ens reclama que les societats avancem cap a la inclusió social. Que no n’hi ha prou a “no discriminar”: cal construir entorns que no deixin ningú fora. En un dia com aquest no puc evitar recordar el Candi Villafañe. I no em puc creure que ja hagin passat divuit anys des que ens va deixar de forma prematura. Encara avui el recordo dient que ell no parlava de la seva discapacitat, sinó de la seva diferència. Era tota una declaració de principis sobre com voler viure la pròpia vida. Amb ell es va haver d’adaptar el Saló de Plens perquè una persona amb cadira de rodes hi pogués accedir amb normalitat. I, malgrat els avenços, encara queda molt per fer per millorar l’accessibilitat dels nostres espais públics. El Candi havia estat regidor de Salut Pública. I dins del seu equip hi havia la Luisa Conejos, que des d’aquest any és la responsable de la Secretaria de VIH i ITS de la Generalitat. Com que res passa perquè sí, ahir es va commemorar el Dia Mundial de la Sida. Bé, potser aviat deixarà de ser “mundial”, perquè el govern dels Estats Units ha decidit, per primer cop des del 1988, no realitzar cap activitat de commemoració. Deixar de parlar de la sida és una manera molt efectiva de fer invisibles les persones que conviuen amb el virus. També en la lluita contra la sida queda molt per fer. Després de la pandèmia, la SEMES va iniciar una campanya per oferir la prova del VIH a les persones que consultaven a urgències per un conjunt de símptomes que podien ser indicatius d’infecció. A Catalunya, el programa VIHgila ja ha permès diagnosticar 455 persones que, gràcies a aquest projecte, han pogut saber que vivien amb el virus. El diagnòstic precoç és fonamental per poder iniciar tractament i evitar complicacions greus. Els fàrmacs actuals han permès que la infecció per VIH esdevingui una malaltia crònica. Però perquè això sigui veritat per a tothom, cal que ningú quedi enrere: ni per la seva situació econòmica, ni pel seu origen, ni per la seva orientació sexual, ni per la seva discapacitat o per la seva diferència. Allò que anomenem diferència sovint només és el reflex d’un món que encara no és prou just ni prou inclusiu.