La meva Roser Trepat
dinamitzador cultural
Vaig conèixer la Roser Trepat, si no em falla la memòria, l’any 1992, quan em va venir a veure al Departament d’Ensenyament, de part del president Jordi Pujol, perquè li rondava pel cap la idea de posar en marxa una estructura de Jove Orquestra Nacional.
La seva trajectòria és llarga. Nascuda a Tàrrega, capital de l’Urgell, el 1945, i amb dos cognoms més targarins impossible: Trepat Minguell, aviat va estar vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, però ja des de Cervera, capital de la Segarra, on s’havia enamorat d’un xicot amb qui es va casar, i amb qui tindria dos fills, també amants de la música, l’Estefania Balcells Trepat i en Xavier Balcells Trepat.
En efecte, el 1980 figurava com a número 9 a la llista de la coalició Convergència i Unió al Parlament de Catalunya per Lleida. Per tant, el seu lligam amb qui aquell mateix any seria president de la Generalitat era evident, i ha estat sostingut a tothora.
Aquell mateix any fou impulsora de l’Escola Municipal de Música de Cervera, de la qual fou gerent i coordinadora d’activitats musicals. El 1984, gràcies a la competència en la gestió i a l’excel·lència del projecte, l’Escola va obtenir el reconeixement com a Conservatori Elemental de Música, i ella va passar a ser-ne la cap d’estudis. El 1992, es va autoritzar que el Conservatori pogués professor diversos ensenyaments de grau mitjà, amb validesa acadèmica oficial.
A més d’aquesta ingent feina en el camp de l’ensenyament musical reglat, va impulsar i organitzar la Càtedra Internacional de Música “Emili Pujol”, amb la qual ha organitzat, o ha ajudat a organitzar segons el període i les circumstàncies, i durant decennis, cursos d’àmbit internacional que han aplegat a Cervera any rere any un prestigiós equip de professors i fornades d’estudiants desitjosos de millorar el seu bagatge musical. De fet, els cursos tenen com a objectiu promoure un ensenyament rigorós i de qualitat, aportar noves experiències a joves intèrprets, i fomentar la seva creativitat, espontaneïtat, esperit crític i treball en equip.
Els cursos duien aparellat uns festivals d’estiu, que gaudien d’àmplia ressonància a tot Ponent. Esperem que, tant els cursos com els festivals, tornin aviat, com les orenetes, al seu niu, i que no s’estronqui aquesta fèrtil petjada de l’activitat musical a Cervera.
D’altra banda, el 1993 contribuí, de manera decisiva, a la creació de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya, ara JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), tot bregant per aconseguir un acord entre els Departaments de Presidència i d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que assegurés la viabilitat econòmica i organitzativa del projecte. També fou ella qui va contactar amb el mestre Josep Pons perquè es posés al davant del projecte des del punt de vista musical, i ara, amb el pas del temps, ens adonem de la gran importància que té en el nostre panorama musical aquesta autèntica estructura d’estat.
Roser Trepat no només va iniciar el projecte, sinó que en fou la directora executiva fins l’any 2004.
En l’interregne havia estat nomenada, el 1999, cap del Departament Musical i gerent del Cor i de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Una tasca que li ha permès conèixer, i en alguns casos travar amistat, amb instrumentistes, cantants i directors d’orquestra d’arreu del món i figures de gran prestigi.
El 2012, després de 13 anys al Liceu, va jubilar-se, però he estat testimoni de com continua sent estimada pel personal amb qui va treballar, i com és capaç de calar al personal ràpidament.
L’any que va començar la seva tasca al Liceu, el 1999, li fou concedida per la vila de Bellpuig el Premi Mèrit Musical de l’any. Un altre premi ben merescut i per ella preuat, perquè no en va fou impulsora de l’Escola Municipal de Música de Bellpuig.
I, finalment, en el camp dels honors, destacar que el 2014 li fou atorgada la Medalla al Treball President Macià, com a recompensa al treball acomplit durant tants anys a l’ensenyament, foment, dignificació i professionalització de la música, i dels músics, a Ponent i de Ponent.
Viu a Cervera, ha refet la seva vida, té el seu caràcter, sempre ha tingut el seu caràcter, però no conec ningú que hagi tirat endavant tot el que ella ha estat capaç de fer sense un caràcter ben trempat, i encara més si s’és dona, si ens retrotraiem a quan va començar.
La seva empenta, feina, decisió i coratge han estat indispensables per a tirar endavant propostes i projectes. En necessitaríem moltes com ella per a vivificar i enlairar el panorama musical a les nostres comarques i arreu. Perquè l’objectiu, com ella mateixa diu, és que “tothom hauria de saber música, ja sigui per escoltar-la o per dedicar-s’hi professionalment”.
Ens veiem, com a mínim, cada agost i és un goig!