Prejudicis

Les amigues s’han tornat a trobar a ca la Pepita, a Alpicat, alguna d’elles és autòctona d’aquesta població i alguna altra hi ha fet cap amb l’expansió que ha viscut aquest indret d’uns anys ençà. És un poble de gent força acollidora.

Avui no hi ha conversa. Hi ha una discussió encesa. A una d’elles se li ha acudit anomenar Torre Pacheco. I no ha trigat a encendre’s un foc que riu-te de les fogueres de Sant Joan. “Que si venen a treballar i es comporten, cap problema, però...”, “És clar! Els d’aquí es comporten sempre!”, “Però són d’aquí!”, “Que es quedin a casa seva”, “No és així”...

La Carme, contra la seva actitud habitual, escolta i calla. Mentre la discussió general va en augment, ella es transporta a un dia força llunyà. El dia que va anar a buscar la seva filla, l’Anna, aleshores estudiant de batxillerat, a l’institut. En sonar el timbre va aparèixer una turba d’estudiants força diversa que la va sorprendre. En veure la filla no va poder evitar dir-li: “Sí que hi ha emigrants en aquest institut.” La noia, amb un punt d’indignació, va respondre: “Mare! Sí que n’hi ha i, per si no ho saps, són igual que nosaltres.”

Arran d’aquesta conversa, l’Anna, que gaudia i gaudeix d’una viva imaginació, va escriure una redacció que la Carme va guardar i encara conserva.

L’escrit es titula Prejudicis i diu així: “Al llarg de la meva vida, a l’institut, a la universitat i en el meu dia a dia, he conegut persones amb tota mena de color de pell, des del més blanc fins al més fosc. Gent amb ulls rodons i altres que els tenen més o menys ametllats. N’he vist de més intel·ligents i de menys espavilats. M’he topat amb alegres i seriosos, introvertits i extravertits. He tingut amics i amigues amb diferents tendències sexuals. Companys vestits de mercadillo i altres amb roba de marca de cap a peus. N’he conegut, fins i tot, de diferents creences religioses.

Ara, ja fa anys que soc metge forense i en tot aquest temps de professió, per molta diversitat de grup social, ètnia, religió o sexualitat, quan aixeco una pell, sempre hi trobo els mateixos ossos, idèntics òrgans, cartílags iguals, i les mateixes venes i artèries. No he trobat mai cap diferència.”

La Carme deixa l’abstracció quan sent que l’Emi diu: “Segons Einstein, és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.”