Desacceleració

“Ara és l’estiu, l’estiu massís i una mica absurd però intensament bell, que arriba sobtadament una nit qualsevol de principis de juny i que se’n va, també sobtadament, una nit qualsevol de finals de setembre”, escrivia Miquel Martí i Pol. Un cop finalitzat el curs escolar i després de viure la nit més curta de l’any, d’encendre fogueres i menjar coca de Sant Joan; ja podem donar l’estiu per inaugurat. Aquell temps d’hàbits capgirats, horaris desordenats, xafogor i voluntat permanent d’estar en remull. Probablement necessitem aquest moment de l’any per desaccelerar el ritme, per invertir aquelles rutines que ens organitzen la resta de les estacions. Perquè no sabem viure sense rutina però també necessitem trencar-la alguns dies per sentir-nos lliures, per esborrar totes les cabòries, per abandonar les nostres dèries i per recuperar forces. Posar el comptar a zero per poder seguir. I fer-ho mentre el groc dels sembrats ens indica que és temps de sega i els pagesos van amunt i avall per omplir els graners. Mentre busquem la síndria més dolça o el préssec més madur i preparem un granissat per refrescar el cos i les idees. Aquell temps on el rellotge de sol ens guia durant el dia i la brisa del capvespre ens atura en un banc a contemplar el cel. Sense horaris ni presses, sense preocupacions ni neguits. Perquè entre gelats i converses a la fresca ens sembla que el temps avança més a poc a poc. Potser és només un desig, potser sembla un miratge però intentem aferrar-nos-hi. Perquè l’estiu passarà ràpid i arribarà el mes de setembre. I recuperarem els horaris i les rutines, tornarem a posar ordre tot deixant enrere uns mesos fugaços de vacances, festes majors i banys. Uns dies feliços per a uns, avorrits per a uns altres i calorosos per a tothom. El refrany diu “paraules d’estiu, segons qui les diu”. El millor és no idealitzar res i esperar que l’estiu ens sorprengui. No cal agafar un avió i fer milers de quilòmetres, no cal banyar-se a la cala d’aigua més cristal·lina, potser el millor d’aquest estiu serà una conversa, un llibre o un desig fet realitat. Potser l’únic que necessitem és tenir més temps per a nosaltres, per desaccelerar el ritme, per reflexionar, per poder continuar amb un aire renovat.