Tal dia farà un any

El despertador sona a la mateixa hora de sempre però el pares gairebé instintivament. Sense obrir els ulls, només estirant una mica el braç fins a la tauleta de nit. El cobrellit el vas arraconar ahir al vespre perquè la xafogor era considerable però, en canvi, ara et tapes amb els llençols perquè sembla que arriba una mica de brisa. Tens la sensació que encara estàs mig somniant però la claror del dia t’acaba despertant. Et lleves i arrenca una nova jornada maratoniana. Que si la feina, que si posar aquella rentadora, que si anar a comprar una mica de fruita, que si aquell encàrrec que fa quatre dies que encara no has pogut fer, que si la nena, que si aquell correu, que si aquella trucada, que si aquella factura... les tasques són infinites, però el dia té les hores que té. Voldries que tot s’aturés, que tot avances més lentament, però la vida segueix el seu ritme. I llavors penses: i si tingués més temps? Si pogués fer-ho tot amb més calma, si pogués rumiar bé cada pas, si pogués comparar determinades coses, si pogués controlar la meva agenda, si aconseguís viure més pausadament... És possible? Segur que sí, però com s’aconsegueix? Durant la pandèmia tots ens vam omplir la boca dient que canviaríem els nostres hàbits, que reorganitzaríem les jornades laborals, que facilitaríem la conciliació familiar... però som on érem. En aquest cercle voraginós que ens obliga a fer milers d’equilibris per intentar arribar a tot arreu. I llavors et trobes algú i et diu: “El temps passa molt ràpid, ja és juliol, no ens n’adonarem i serem a Nadal”. I el missatge et cau com una gerra d’aigua freda... t’espanta pensar que tot va massa ràpid i llavors penses com evolucionaven els anys quan erets més petita. Els cursos escolars eren lents i els estius també. Les vacances es feien eternes i, fins i tot, hi havia dies que t’avorries i volies tornar a l’escola. Ara, en canvi, tot ho vius acceleradament. Mires el calendari i veus que tal dia farà un any. Que ja ho has viscut tot per primera vegada amb la teva filla. Que han volat els 365 dies més intensos –amb preocupacions i neguits inclosos– però que has compartit un any de felicitat amb ella. I li dius: La vida avança ràpida però paga la pena gaudir-la. Feliç primera volta al sol, Queralt.