Josep Piera

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2023, l’escriptor valencià Josep Piera ha escrit molt i bé. Per això que es reeditin els seus llibres és una notícia excel·lent. Això és el que succeeix amb la nova edició d’Ací s’acaba tot. D’una llarga hospitalització per la malaltia de Crohn, Piera en va fer ocasió per escriure aquest esplèndid llibre d’impressions d’un viatge previ per Sicília. Hi explica la seva visita al gran escriptor Gesualdo Bufalino, a Comiso, que li diu: “Entenc la literatura com una bena que cal posar sobre la ferida per tal que no s’infecte”. Ens hi parla de Vincenzo Consolo, que escriu: “Ara entenc els que viatgen, entenc els eterns errants, els nòmades, els gitanos: viuen encara més que els sedentaris, dilaten el temps, enganyen la mort”. Piera hi esmenta la seva lectura de L’ardente Sicile de Camille Mauclair. I recorda l’amistat entre els poetes Ibn Hamdís de Siracusa i Ibn al-Labbana de Dénia. Però s’atura sobretot en la personalitat de Wilhelm von Gloeden, un aristòcrata alemany que es va instal·lar a Taormina i hi va exercir de fotògraf artístic retratant-hi joves sicilians en imatges on ressonaven mites de l’antiguitat. Sicília va ser part del món grec, però l’univers cultural d’origen romà hi és també notori. Piera ens fa notar, a més, la importància de la petjada catalana, amb Pere el Gran, casat amb Constança de Sicília. I hi podem afegir que la dinastia catalana es va extingir amb la mort de Martí el Jove, rei de Sicília, fill de Martí l’Humà. Piera, prostrat al seu llit d’hospital, no escriu sobre el dolor que pateix, sinó que s’estima més evocar les imatges que el van colpir de Sicília i les converses mantingudes amb les dones que el van allotjar a Taormina o a Lipari o amb una professora amb qui coincideix en un desplaçament en autobús. Aquest viatge en solitari que va fer Piera per Sicília volia deixar enrere el mal d’amor per una noia d’Amalfi que l’havia captivat a Nàpols, però va molt més enllà, perquè hi ha l’anhel de capbussar-se en “el paisatge antic de la cultura”, sense obviar la màfia. Mentre ens adonem de la seva lluita per superar la crisi de salut i l’angoixa per la familiaritat amb la presència de la mort, l’acompanyem en les seves reflexions sobre una illa que l’atreu poderosament: “Sicília és la realitat del mite caigut. N’és la síntesi històrica i la presència sublim.”