La meva Pilar Busquets

Vaig conèixer Pilar Busquets l’any 1988 al Parlament de Catalunya, als passadissos o en alguna reunió de la Comissió d’Ensenyament. Ella ja era diputada veterana, perquè portava quatre anys a l’arsenal del Parc de la Ciutadella, i jo acabava de ser nomenat Cap del Gabinet del Conseller d’Ensenyament, i, entre les meves tasques, hi havia les relacions amb el Parlament. Bàsicament, amb els diputats de la majoria parlamentària que donava suport al Govern, una majoria absoluta que estava en mans de Convergència i Unió.

Oficialment Maria Pilar segons els papers, la Pilar Busquets era una dona menuda, més aviat arrodonida, increïblement treballadora i simpàtica, expressiva, sempre atrafegada, algú que et donava la sensació d’estimar la vida, i que defensava alhora l’Aran i Catalunya, amb la força de les conviccions i de la feina.

Havia nascut a Les el 1937, i tota la seva vida fou una activista cultural i política. Va estudiar al col·legi de les monges de la Sagrada Família d’Urgell i professionalment es va dedicar a l’hoteleria, donant continuïtat a la fonda familiar, reconvertida en hotel. Des de molt jove s’interessà per la recuperació de la llengua, la cultura i la identitat araneses. Va obtenir la Flor d’Or al concurs convocat pel Musèu Etnologic dera Val d’Aran i altres premis en prosa i poesia als Jòcs Floraus dera Escola deras Pirinèus de Gascunya.

Fou membre de la Comissió Oficial per a la Normalització lingüística de l’Aranès i fundadora del moviment civicocultural Es Terçons de l’Aran, un nucli d’aranesos ocupats i preocupats en la normalització i el reconeixement de la llengua i de les institucions araneses, i entre les quals i de forma principal el Conselh Generau d’Aran, estructura política de la Vall des de l’edat mitjana i abolida a mitjan segle XIX. D’aquest nucli, una part es va decantar per la creació d’Unitat d’Aran, partit aliat dels socialistes catalans, però Pilar Busquets, junt amb altres, va optar per crear el Partit Democràtic Aranès que, més tard, es va convertir en Convergència Democràtica Aranesa, formació aliada dels nacionalistes catalans de CDC. En fou responsable de cultura entre el 1977 i el 1980 i va ser també per aquelles dates presidenta de l’Associació pro Defensa de l’Eix Transpirinenc, pel pas natural de l’Aran. També col·laborà en la redacció del document presentat als diputats que van redactar el denominat Estatut de Sau el 1979, per tal que s’inclogués un reconeixement a la identitat diferenciada de l’Aran.

Entre el 1984 i el 1992 fou diputada al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida i a les llistes de Convergència i Unió. Allí, entre altres temes, va treballar a la ponència que va elaborar el projecte de llei de règim especial de l’Aran. De fet en fou la ponent i el va defensar al Ple, on fou la primera persona que va emprar l’aranès per adreçar-se a la Cambra.

Després de les primeres eleccions al Conselh Generau, el 1991, fou elegida Síndica d’Aran, càrrec que va exercir fins al 1993, quan va dimitir abans no ser desbancada per una moció de censura, afavorida per alguns membres del seu propi grup. Pilar Busquets fou, doncs, peti qui peti la primera persona que va ocupar la presidència de la màxima institució aranesa restaurada.

Aquesta pionera, en tants sentits, pedra angular de l’Aran durant molts anys, després d’haver de deixar la presidència del Conselh, es va retirar de la vida política i es va dedicar al conreu de la poesia i a l’activisme cultural, fent feina com sempre havia fet i va fer. Va morir el 2016 a Barcelona i l’any següent li fou concedida la Creu de Sant Jordi, a títol pòstum. Tard, massa tard.

Des que va deixar la política no la vaig veure més, però sempre recordaré la seva acollida afectuosa, els consells i les ganes d’ajudar que sempre em va professar quan vàrem estar junts, sobretot al Saló de passos perduts del Palau de la Ciutadella.

Per una aranesa com ella, em sembla que cal acabar aquesta Semblança reproduint uns versos seus en aranès. Són un fragment del poema Quan morís eth dia, i diuen així:

“I a un vòl d’audèths que se balancege, enes branques d’aquell telh sec e pelat, quan er un quan er aute sautarege, ath son der aire doç e refinat.Ath hons, ena prada pèish era baciua, que l’ahisquen es cans damb crits e fiulets, belèguen es anhèths damb veu possiua e sauten pes malhòcs d’un ticolet.”