Tot és possible?

Com que passa el temps inexorablement i a cada bugada perdem un llençol i no tenim tota la vida per esperar que s’acompleixin els nostres desigs i quimeres i que es facin efectives les promeses electorals, deixin-me que pregunti com estan les coses que, diuen, ens han d’impulsar cap a la utopia o, si ho prefereixen, cap al futur. Doncs, què: com està l’ampliació de l’aeroport del Prat? I la cogovernança Aena i Generalitat? En què ha quedat el finançament singular (segons els diccionaris normatius: una cosa que és única) de Catalunya? Està desbloquejat el Hard Rock de Vila-seca i Salou? Ja avança la materialització del macropolígon de Torreblanca i Quatre Pilans i la seua estació ferroviària intermodal? L’autovia fins a Balaguer, per a quan? I la compleció de la que uneix Lleida i Tarragona? Ah, i el projecte comercial de l’entorn de l’estació Lleia-Pirineus (sic)? Segur que hi haurà calés en aquesta legislatura per al Pla de Millora Urbana de la Mariola? I per a la biblioteca de Joc de la Bola? Com el tenim el tema dels secretaris-interventors dels nostres ajuntaments que tenen empantanegades centenars de gestions dels seus pressupostos? Com va la col·laboració intercomarcal en temes tan vitals com les connexions viàries, la generació de comunitats de consum, de mercats, de fires, la formació professional i universitària, la creació cultural o la implantació industrial i logística entre les capitals del Pla de Lleida i entre el Pla i Muntanya? Al solar de les termes romanes de Remolins, estaria bé, no?, que s’hi pogués construir la seu del futur museu d’història de la ciutat?

És ben cert, no es pot matar tot el que és gras. No podem ser més exigents del compte si no tenim totes les dades i no coneixem els inconvenients i les insuficiències sobretot econòmiques per convertir en realitat els somnis, les promeses i els desideràtums. D’acord, però els fabricants d’il·lusions, els programadors electorals, els propagandistes, haurien de ser més rigorosos, perquè d’il·lusions no es pot viure tota la vida. I menys quan d’un dia per l’altre els caps de cartell desapareixen del programa de festes. Sí, aniria molt bé, per evitar frustracions, que cada idea creativa anés acompanyada d’un pressupost d’execució. Per cert, el procés cap a la independència, encara que només sigui energètica, en quin estadi està?