M. Roure, Creu de Sant Jordi

Hi ha reconeixements que honoren un país. Des del 1981, el Govern de la Generalitat distingeix amb la Creu de Sant Jordi, a títol individual i col·lectiu, persones que hagin destacat a nivell cívic o cultural, i de les personalitats i les entitats tothom se sent més seu qui sent més proper. Entre els guardonats d’enguany, des de la plana de Lleida hem sentit satisfacció pel Centre de Titelles Lleida i la seva trajectòria envejable per la Fira, per les aportacions acadèmiques del geòleg Josep M. Mata-Perelló; per Carla Simón i pel que ha suposat Alcarràs; per Mercè Ibars, La terra retirada i tots els títols que han anat venint; i per Manuel Roure, en la persona del qual el trinomi ciència, país i generositat ha estat indestructible, i és que la seva excel·lència professional i el seu compromís cívic, social i patriòtic l’han fet valedor de tot respecte. Òptic optometrista i màster of Science in Clinical Optometry pel Pennsylvania College of Optometry i excel·lent cum laude en el curs d’Optometria de la Universitat de Montreal, el sentim a prop i li hem confiat de la nostra salut visual en tant que director clínic de Federòptics Roure de Mollerussa. Una trajectòria professional reconeguda en premis i generosament compartida en molts llibres i publicacions, com ara Predominis visuals i Optometria holística. La visió ens permet percebre, comprendre, interpretar, adaptar-nos: un estudi que planteja com són d’importants les relacions entre neurologia, psicologia, oftalmologia i pedagogia per solucionar problemes visuals valorant globalment l’organisme i el medi, que condiciona. Un recorregut acadèmic i professional aquest seu de què gaudeix, com un més entre els seus membres, l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual. Però no només. Manuel Roure excel·leix pel compromís cívic, des de l’ACUDAM i fins a tota activitat cultural, a la seva ciutat, Mollerussa, i a la seva comarca, que també és la meva: el Pla d’Urgell. Ja l’any 1977, en una jornada del Congrés de Cultura Catalana a Mollerussa, en tant que membre d’aquell Congrés, reivindicava la comarca al costat de noms com Josep Vallverdú. Se’n van sortir. Per la seva intel·ligència, singularment aguda, per la magna generositat i per una bondat envejable: satisfacció, admiració i orgull!