La vida lenta de l’estiu

Aquell obrir els ulls sense el primer sobresalt del cor que el despertador ens provoca, s’acosta. I el consegüent mandrejar una estona més, també; i llevar-nos sense pressa i amb caminar lent cap a la dutxa. Ara que el curs acadèmic ja s’ha acabat, preparem l’esmorzar i parem taula al jardí mentre escoltem, reposadament, la ràdio, atents, tal i com llegíem ahir de Josep Ramoneda, que encara que fos veritat que el president Pedro Sánchez no en sabés res, dels fets de Santos Cerdán, ha de dimitir i convocar eleccions; atents perquè ara les notícies de primera hora les escoltem; fins ara les sentíem més que no pas les escoltàvem. Al pa recent fet per al primer àpat, reposat i lent, l’acompanyen l’olor de gespa humida, el gust de cafè calent i els diaris. Lectura llarga, tria en l’opinió i temps per als contrastos en la informació. Casa endreçada i a mar, a tota vela, que l’estiu també té els dies comptats! I com que el mar és ple, com el poeta “em passo els dies omplint-lo de mirada. Cal saber-ho fer: que mai no se n’adoni”. Bany de tornada a sol ponent, que ara arriba tard. Fins a final d’agost, que la nit ja és llarga i els sopars, a fora, ens volen una mica més tapats, les sobretaules de juliol són llargues i la conversa, reposada, s’anima, i en acabat és quan t’adones què vol dir ser senyora i majora del teu temps un dia i un altre. I aquest és el valor de les vacances, que l’endemà, en llevar-te, tornes a l’autor que t’ocupa i als seus llibres, dietaris, quaderns de viatges, semblances i proses personals. Plaent en què diu i en com ho diu. I l’escrius. I el rellegeixes, ara que ja està tot a punt, ai! Perquè és tot un altre escriure treballar només un autor sense cap altra interferència de lectura. Només et neguiteges quan t’adones que el temps et guanya. Que l’estiu s’acabarà i que la quotidianitat, que vol dir que els dies s’encavallen els uns als altres sense gaires diferències, sempre torna. I torna carregada de llibres nous d’autors de prestigi, en original o en boníssimes traduccions. I la Setmana del Llibre en Català serà el tret de sortida del curs editorial. Però encara en té una altra, de cosa, l’estiu: retrobaments amb qui fa temps que no parles de manera reposada. I aquella escapada amb elles, soles, que ja es va fent perenne!