Patriotisme desacomplexat

Divendres passat, dia vint-i-dos d’agost, feia nou anys del traspàs de Jordi Carbonell i de Ballester, del Dr. Carbonell, que, al costat de Víctor Seix, Josep Vicente, Guillem Viladot i Ton Sirera, és un nom inseparable de Josep Vallverdú. Aquell Jordi Carbonell que volia veure uns Països Catalans independents, lliures i sobirans avui diria que “hem fet un pas més i, cada vegada, amb totes les dificultats que hi haurà, hi estem més a prop”, per bé que aquesta satisfacció d’avançar no li equilibraria el trasbals pel retrocés en drets i llibertats que viu l’Estat que ens és hegemònic. I és que la figura de Carbonell és clau per entendre tot el procés de democratització i de llibertats nacionals, perquè va tenir, permanentment al llarg de la seva vida, dos àmbits d’actuació que mai no abandonà, diu Vallverdú: la política i la filologia. I la peculiaritat seva, destaca el rector Joan Martí i Castell, fou que mai no els separà. Per això, com a investigador practicà, com Fabra, la filologia nacional. I dins el seu projecte ideològic de reconstrucció de l’espai nacional, la història social de la llengua i de la literatura catalanes sempre va ocupar un lloc central en la seva trajectòria intel·lectual, en la qual planava el propòsit d’explicar i de presentar l’espai geogràfic, històric i polític de les terres que formen l’àmbit lingüístic català com a consubstancial al seu projecte de Països Catalans. I en el vessant científic, el Dr. Carbonell es va moure en dos espais principals: la Universitat i l’IEC. Abans de l’Autònoma de Barcelona (de la qual fou expulsat pel veto polític del govern espanyol el curs 1972-73) havia format part, manllevant la definició a Alan Yates, de “la distingida dinastia de lectors catalans a Liverpool” al costat, entre altres, de Joan Triadú, Josep Fontana, Jordi Nadal, Joaquim Molas o Joaquim Nadal, i ocupa la Càtedra de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Càller, fins a final dels vuitanta. Portava Sardenya al cor. Ell, un home la trajectòria vital del qual, diu el vicepresident Carod-Rovira, només adquireix sentit ple a partir de la seva identificació amb un país, una llengua i una cultura nacional, fent-ne un tot des d’un patriotisme desacomplexat. Un dels discrets gegants que ens ha donat el país.