Premis Lleida

Hi ha tants premis en català que molts passen desapercebuts als lectors. Un premi literari no es resol només en la convocatòria, l’acte d’atorgament i l’edició de l’obra guanyadora. És una vegada que el llibre entra en els circuits editorials quan realment el premi manifesta la seva importància, perquè aquells premis que es resolen una vegada acaben d’editar l’obra guanyadora són els que amplien la nòmina de convocatòries literàries per la satisfacció, pràcticament només, de qui n’és el convocant. El premi que es vol sincerament seriós, a banda d’un jurat qualificat i d’una bona dotació econòmica, sempre que no sigui convocat per un segell editorial, és a una editorial responsable a qui ha de confiar-ne d’edició, sobretot perquè dependrà de com es vetlli l’edició i la distribució que el premi guanyarà en prestigi i en ambició. I el llibre ha de donar-se a la crítica perquè hi digui la seva, a banda de la valoració del jurat que l’haurà avalada, i aquestes crítiques han de publicar-se en revistes que siguin de referència del sector. Demà, a la nau Central de la Seu Vella se celebra l’acte de lliurament de la 42a edició del Premi d’Assaig Josep Vallverdú i la 30a del Màrius Torres de Poesia, que convoquen, conjuntament, la Paeria i, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida. I dimarts, al Teatre de l’Escorxador, es presentava El soldat lleial, de Pere Bosch Cuenca, obra guanyadora del Premi Josep Vallverdú de l’any passat, un assaig que combina la biografia amb la crònica política en la reconstrucció de la vida d’Enric Pérez Farràs (Lleida, 1884-Cuautla, 1949), que va ser el cap dels Mossos d’Esquadra durant els primers anys de la Segona República, amb uns fascinants episodis viscuts perquè havia tingut un paper rellevant en tots els esdeveniments que van de la proclamació de la República fins a la pèrdua de les llibertats de Catalunya. Però l’encert i la gràcia de l’acte va ser presentar, alhora, El soldat lleial i En la cuneta de la historia. La asombrosa vida del coronel Críspulo Moracho Arregui de Fermín Pérez-Nievas, perquè Pérez Farràs i Críspulo Moracho van vincular-se en episodis de la Catalunya dels anys 30. El valor que ens aporta un premi: dues obres que es complementen i la recuperació de memòries oblidades.