El color de la discòrdia

El títol d’aquest Cafè el manllevo al llibre de Mariona Lladonosa i Joana Soto, en segell editorial de Manifest Llibres. I quin és aquest color de la discòrdia? Doncs el groc dels llaços que van aparèixer l’octubre del 2017, perquè del que tracta aquest estudi, amb el rigor i el to que l’acadèmia demana, lluny d’aquella literatura “processista”, és del conflicte que els llaços van generar en l’espai públic del país; i és que arran del xoc de legitimitats per les urnes del 1r d’octubre, amb la consegüent instrucció del jutge Llarena d’acusacions de rebel·lió, malversació i desobediència a gran part del Govern, de la Mesa del Parlament, dels presidents d’Òmnium i de l’Assemblea i d’altres, els ciutadans vam respondre amb moltes iniciatives de protesta, “entre les quals destaca l’ús del color groc com a símbol de lluita”. El relat d’El color de la discòrdia s’articula en dues parts: l’una emmarca la cronologia dels fets i la proposta d’anàlisi des del doble punt de vista sociològic i semiòtic; l’altra examina la cobertura que sis capçaleres de premsa escrita, distintes i distants en línia editorial, van fer d’aquell conflicte polític. Lladonosa i Soto posen el focus de la seva anàlisi en el conflicte que desencadena la resposta social a l’empresonament i exili dels dirigents independentistes, perquè “la capacitat mobilitzadora que havia acumulat l’independentisme durant el procés era tan gran –diu Jordi Muñoz en el pròleg– que quan va decidir fer-se present quotidianament en l’espai públic, hi va ser de manera abassegadora. I, evidentment, això va fer visible el conflicte polític en la vida diària de molta gent que en aquell moment preferia ignorar-lo”. I és llavors quan comencen a aparèixer concepcions oposades del que ha de ser l’espai públic, en el sentit que els sectors contraris a l’independentisme apel·laven a la necessitat de preservar-ne la “neutralitat”, mentre que l’independentisme se’n serveix en tant que “espai plural i divers en què s’han de poder exercir els drets fonamentals, començant per la llibertat d’expressió” diu Muñoz. Però el que commou d’aquest relat és com fa visible la complexitat de les emocions que va generar la política catalana en aquell moment a totes dues bandes del conflicte. Per aquest llibre, s’hi ha de passar a través.