Estacions de ferrocarril

El títol d’aquest escrit és manllevat de la citació de Walter Benjamin, “abans les estacions es deien estacions de ferrocarril”, inclosa al llibre Memòries d’un vagó de ferrocarril, amb subtítol Història sentimental del corredor del mediterrani, d’Antoni Martí Monterde, Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2024, que és tant un tribut a la passió pel tren com una denúncia d’un sistema que necessita millores, i ho hem viscut aquests dies, setmanes i anys reculats, per poder atendre les necessitats d’una societat creixent. Malgrat la Renfe, aquest és un assaig que defensa la teoria que Europa serà ferroviària o no serà. De la mateixa manera que amb els Cafès, de fet el professor Martí Monterde és també autor de la Poètica del Cafè, entès, el Cafè, com un espai de la modernitat literària europea, ens diu que si dibuixem un mapa ferroviari del continent veurem que la veritable estructura europea és una xarxa de trens que no podem perdre. Mentre hi hagi trens, destaca, “la idea d’Europa tindrà contingut”. I aquí, es tracta de reforçar l’aposta per l’eix mediterrani i la necessitat de potenciar el corredor que tant defensa en els seus estudis Josep Vicent Boira, que destaca que la regió portuària que conformen València, Tarragona i Barcelona ja és la quarta d’Europa, a ben poca distància de la tercera, que és el delta de Londres. És innegable que aquest eix és la porta de la Mediterrània a les mercaderies que arriben d’Àsia i per això és tan important que aquest projecte estigui inclòs dins el catàleg d’inversions en infraestructures de la Unió Europea, perquè es tracta d’un espai d’una enorme potencialitat econòmica. I més encara si tenim present que Europa vol penalitzar el trànsit de mercaderies en camió i fomentar el ferrocarril. De fet, a l’Estat espanyol només transiten amb tren el 2% de les mercaderies, i les vies cal adaptar-les, encara, a l’ample internacional. La prioritat de Madrid és la travessia del Pirineu, la connexió d’Aragó amb França. Per res del món, Països Catalans. Madrid ja les veu les semblances de les economies de Catalunya i el País Valencià: exportadores, industrials, turístiques i ambicioses en recerca i desenvolupament, i que l’arc mediterrani produeix més del 50% de l’exportació i importació de l’Estat. Però...