SEGRE

Creado:

Actualizado:

En llatí, “fenestra” vol dir forat, obertura o passatge, especialment d’una paret, i, en aquest cas, l’objectiu és deixar entrar la llum i l’aire i permetre la visió de l’exterior. En la majoria de les llengües romàniques s’ha adoptat aquest terme per designar la mateixa cosa: Finestra en català i en italià, finnestra en calabrès, finesra en sicilià, fenèstra en occità, fenêtre en francès, finestra en gallec, fereastrâ en romanès.. ¿S’ha adonat el lector, però, que en castellà, llengua també romànica, el terme és ventana, que, com l’anglès window, ve de vent? En ambdues llengües s’ha primat el sentit de finestra com forat per on entra el vent sobre forat per on entra llum i per on es veu el defora.

I no és perquè castellans i anglesos desconeguin el terme llatí “fenestra”, perquè en castellà prou tenen defenestrar en el sentit literal de llençar per la finestra o en el metafòric de degradar o expulsar. I els anglesos, a banda del derivat fenestella, conserven el terme original llatí, però ja com a concepte d’anatomia, que específicament designa un forat petit en un os, com ara les obertures cobertes d’una membrana de l’oïda interna. Valgui de reflexió que, com passa amb les cases, cada llengua és un món, i les tries de sentit i vocabulari tenen cops amagats.

Les finestres són importants, i això que no són res, ja ho hem dit, forats en una paret. Doncs resulta que durant molt de temps les finestres han tingut una dimensió econòmica important. En molts llocs el nombre de finestres d’una casa era comptat pels recaptadors d’impostos (la Hisenda d’abans) per calcular quina havia de ser la contribució a pagar pel propietari.

Però ja se sap, feta la llei, feta la trampa, els anglesos propietaris de cases amb moltes “windows” en feren tapiar la meitat, perquè el que es cobrava és la llum (i no el vent) que entrava per aquestes, o la vista que es podia contemplar. I a França, com que es cobrava per cada “fenêtre” amb vidre que impedia entrar el vent, l’enginyós filòsof Montaigne, en temps tan reculat com 1574, passava molt fred a la torre on escrivia els seus cèlebres Essais. No sabem si era per estoïcisme o per afany d’estalviar-se impostos, els forats per on entrava la llum al seu escriptori no tenien “fenêtre”.

tracking