Pere Lluís Font, un mestre

Quin privilegi, haver pogut parlar / tants anys davant d’uns ulls que renovaven / contínuament la seva joventut, / haver-me sentit ple de savieses més altes que la meva / i d’elles haver pogut parlar, argumentar, sorprendre, rebatre, demostrar, / oblidar-me dels meus límits, de la meva poca gràcia / i en un cel de pissarres i de guix esdevenir tan sols un portador / –indigne, ho sé, i obscur– de tantes meravelles.” Són versos de David Jou. Els vaig sentir per primer cop fa 21 anys, quan Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934) va impartir la seva Lliçó de comiat a la UAB, després de 41 anys de docència. Els versos expressaven, ultra la seva vocació, la seva manera d’entendre-la. En efecte, el criteri que ha seguit P.Lluís ha estat sempre ajudar els seus alumnes i lectors a descobrir i a entendre (idees i autors) perquè per a ell, entendre i fer entendre són els dos plaers més grans d’aquest món. Més encara, del que es tractava era, en paraules seves, de «traduir a termes entenedors» tota la complexitat i profunditat del pensament dels filòsofs, allò que, en paraules de Miquel Martí i Pol, seria la meravella de dir l’essencial amb senzillesa. De tot plegat en dono fe; en P.Lluís va ser professor meu i vaig tenir l’oportunitat, durant tres cursos, de seguir les seves classes. D’ell puc dir que em va ensenyar l’ofici de pensar i de fer pensar els altres, quan jo mateix en sabia ben poc. Hi ha qui no necessita mestres, jo puc dir que gràcies a ell i alguns altres vaig descobrir que la Història de la Filosofia, que jo mateix he impartit al Batxillerat i ara a la Universitat de Lleida, és el laboratori del filòsof i alhora el magatzem de les eines de pensar que ens ajuda a fer brillar les ments privilegiades que ens han precedit i ens estalvia descobrir la sopa d’all.

Pere Lluís, que mai no s’ha sotmès a l’imperatiu universitari de moda: «publicaràs o periràs» ha escrit, traduït i editat a gratcient per fer possible que tothom pogués, per fi, llegir en la nostra llengua les obres més importants de la tradició filosòfica. No és pas poca cosa. La nostra universitat el va nomenar Doctor Honoris Causa l’any 2005. Ara li ha estat merescudament concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’enhorabona, Mestre!