La maleïda propina
S’ha fixat vostè que a les pel·lícules americanes on apareixen cambreres, aquestes són sovint objecte de l’assetjament sexual de masclets maleducats i abusius? Mostren com la cambrera aguanta estoicament la mala educació i els avenços del luxuriós client o se’n desfà amb molta educació i habilitat. Segons sigui la pel·lícula, l’afer es resol amb una plantofada de la cambrera a l’assetjador o amb l’oportuna intervenció del cavaller protector. El primer cop que ho vaig veure vaig pensar que l’escena volia mostrar una situació prototípica d’assetjament masclista. Ara, que m’he informat, m’adono que aquestes escenes palesen la impunitat amb què alguns clients abusen del fet que els cambrers pràcticament no tenen altre sou que la propina, i que el seu servilisme és por.
Aquests treballadors, en efecte, tenen un sou miserable. La Fair Labor Standards Act, estableix un salari base de 7,25 dòlars/hora, però tracta com a cas a part els treballadors amb propines, fixant un magre 2,13 d/h. Essent la propina obligatòria, entre un 15 i un 25% del preu del servei. Això significa que els salaris en realitat els paguen els clients: els amos veuen externalitzat el seu deure empresarial i els treballadors es veuen obligats a la submissió.
El pitjor de tot és, però, l’origen de la propina als Estats Units. No és pas un premi al bon servei o una generosa cortesia social, sinó una romanalla de l’esclavitud. En efecte, en acabar la Guerra de Secessió, durant la qual l’esclavitud va ser abolida per un decret d’Abraham Lincoln, molts empresaris del sector ferroviari i de serveis van contractar antics esclaus afroamericans com a cambrers, porters i servents, però amb la condició que no tindrien més salari que les propines que rebrien. Així garantien una renovada esclavitud i mantenien la dependència econòmica i la desigualtat racial.
Queda clar, doncs, que advocar per la desaparició del sistema de propines, als EUA, no és pas una qüestió de garreperia, sinó de lluita per la igualtat contra el “liberalisme econòmic”, que no és altre que una excusa per a l’explotació. Pensi ara si aquí, entre nosaltres, la propina no és sovint, també, la coartada de l’empresari per a reduir costos laborals que troba complicitat en la bona fe dels clients.
