SEGRE

COLABORACIÓN

“I ara, el silenci del gest, de la paraula”

assessor especial del gabinet d’alcaldia de lleida

“I ara, el silenci del gest, de la paraula”

“I ara, el silenci del gest, de la paraula”SEGRE

Creado:

Actualizado:

Així fa el recordatori del Jesús Mauri que la família lliurà als assistents en la cerimònia de comiat celebrada al Tanatori de Lleida fa una setmana. El text anava acompanyat d’una fotografia d’un fragment d’una composició múltiple que el Jesús li va regalar a la seva companya Montse en finalitzar una exposició i que des de llavors presideix l’estança principal dels Mauri Baqueró a la seva llar de la Portella. La peça artística consta de 12 plafons rectangulars, disposats de manera regular (3x4), cadascun dels quals mostra unes línies negres, fines i delicades que emergeixen d’un fons treballat minuciosament amb textures clares, tan delicades com les mateixes línies que dibuixen gestos lliures i dinàmics, però alhora conduïts i continguts.

Aquesta pintura, com tota l’obra plàstica que ens ha deixat el Jesús Mauri, constituirà des d’ara, a més del seu llegat artístic, l’expressió de la seva ànima, de la mateixa manera que el pas del temps es queda en la forma dels fòssils per a l’eternitat. Una obra important en quantitat, però especialment important per la seva qualitat. Una obra regular en el temps, atès que les seves aptituds i el seu talent per a l’expressió artística han fet que tot allò que ha treballat, des dels inicis, s’ha convertit en sensibilitat, ordre, plasticitat i bellesa, amb Art en majúscules.

Segur que el Jesús era ben conscient del seu potencial artístic i que sabia que la seva dedicació a la docència no li permetia desenvolupar-lo en la seva totalitat. Probablement esperava disposar de més temps per reemprendre amb força la seva obra, però el destí no l’hi ha permès. Els companys de professió docent i els alumnes, però, hem gaudit íntegrament, sense discernir-los, del seu talent artístic i de la seva generositat humana. La seva discreció, el seu tarannà silenciós i receptiu, el seu tracte afable i autèntic ens ha captivat a tots i ens ha fet més bons i reflexius. Conèixer i estimar el Jesús és una de les millors coses que ens ha passat a tots plegats, gaudir de la seva amistat i companyia, dels seus gestos, de la seva presència silenciosa, de la seva bondat, del seu respecte, ha estat un regal extraordinari pels qui hem tingut la sort de conèixer-lo.

D’altra banda, poder comptar amb el seu criteri i parer assenyat a l’hora de consultar-lo, abans de prendre decisions, ens ha estalviat més d’un error i ens ha proporcionat molts dels encerts. Per això, a partir d’ara, abans de fer les coses importants, ens haurem de preguntar què en pensaria el Jesús. A tall d’anècdota, fa pocs dies, la Montse i jo contrastàvem algunes diferències d’opinió envers la situació actual a casa nostra, sense trobar el desllorigador, el Jesús escoltava impassible, i finalment va sentenciar equidistant, posant les coses al seu lloc.

Ell ha estat un referent, un model pels qui hem format part del seu entorn professional, personal i ciutadà, però molt especialment per a la seva família: la Montse, el Genís, l’Eugènia, els germans i la resta. Tots quedaran encara més impregnats dels seus valors i dels seus fets. Els records seran permanents i inesborrables, guardaran per sempre més l’escalf, la serenor i la consciència generats per compartir, amb total unitat, una llarga malaltia amb tot l’amor i dedicació.

Acabo fent-me ressò del dolor i del sentiment de pèrdua que sentim profundament tots els qui vam compartir amb el Jesús Mauri, al llarg dels anys 80, un projecte artístic, cultural i de ciutat meravellós: l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida. Tots, alumnes i professors, en vam ser el cos i el cor, ell en va ser, i sempre en serà, l’ànima, el que perdurarà en tots nosaltres.

Gràcies per tot, Jesús!

Jesús, Montse, Genís, Eugènia i família, us estimem!

tracking