SEGRE
L’Educació, en peu de guerra

L’Educació, en peu de guerraSEGRE

Creado:

Actualizado:

A la Federació d’Educació de CCOO vam començar al setembre assenyalats per l’acord d’estabilitat del personal interí i substitut, que CCOO va signar el juliol del 2021. Un acord que, altres sindicats de l’Educació, van batejar com a Icetazo, que, a més, va estar amanit de mentides que creaven falses expectatives, dubtes i neguits innecessaris al personal docent interí i substitut. Personalment, i molts companys i companyes ho compartiran, no ha estat fàcil a l’inici de curs defensar aquest acord amb aquest punt de partida.

A mesura, però, que han anat transcorrent els mesos, els fantasmes dels dubtes s’han anat esvaint i l’Icetazo, com molts l’anomenaven despectivament, s’anomena pel que és: el pacte d’estabilitat del personal interí i substitut. Un pacte que, primerament, afecta els interins i substituts, ja que permetrà que la gran majoria puguin estabilitzar un lloc de treball mitjançant un concurs de mèrits o un concurs d’oposició amb proves no eliminatòries. També, en segon terme, afecta els funcionaris de carrera que durant anys no han obtingut una plaça definitiva, els que porten anys amb la plaça suprimida o simplement aquells que desitgen canviar de plaça i estar més a prop de casa.Han estat moltes visites als centres i xerrades explicant com serà tot aquest procés a les companyes i companys, desmentint les pors que altres sindicats han estat escampant, com la de perdre la feina o l’antiguitat, i desmuntant, sobretot, falses expectatives que mai seran possibles: assolir una plaça definitiva pel fet d’ocupar-la durant anys.

Continuarem, doncs, informant, acompanyant i guiant el nostre personal docent educatiu fins al final de tot aquest procés amb el rigor que caracteritza CCOO.Una altra de les lluites importants que des de la Federació d’Educació s’està duent a terme és la impugnació contra els decrets de direcció i el sistema de provisió dels llocs de treball docents. Un sistema pervers i assimilat a l’empresa privada que dota les direccions dels centres educatius públics d’un poder gairebé absolut per decidir quin personal temporal es queda i quin marxa del centre amb l’excusa de dur a terme determinats projectes educatius, i una falsa qualitat educativa mai demostrada. Aquests decrets han eliminat un dels acords importants aconseguits per CCOO l’any 1995: el funcionament de la borsa de treball docent a Catalunya.

Una borsa de treball en la qual els llocs vacants s’adjudicaven tot respectant el número d’ordre que es generava pels serveis prestats. Esperem, doncs, amb ganes, el resultat de la impugnació al jutjat contenciós administratiu, el pròxim 20 de març del 2023. Serà el moment en què ens veurem les cares amb el departament, i desitgem que es retirin aquests decrets emparats per la derogada LOMCE i la LEC que han permès aquesta situació insostenible, i que es retornin, als centres educatius, els claustres participatius i democràtics on tothom pugui expressar la seva opinió, lliure de l’ombra de la proposta de continuïtat de les direccions.Però si aquest curs va començar marcat per la gradual tornada a la normalitat després de dos cursos, en els quals la comunitat educativa ho ha donat tot fins al punt de l’escanyament per mantenir els centres educatius oberts, tampoc se’ns oblidarà durant temps les vagues educatives que hem protagonitzat aquests darrers mesos de manera unitària amb la resta dels sindicats educatius per revertir, d’una vegada, les retallades que des de fa més de deu anys estem patint, amb falta de recursos humans i materials.

Unes vagues històriques que des de fa més de trenta anys no s’esdevenien. Continuem, però, buscant aquest acord que permeti una possible entesa entre els qui pensem que l’educació és una inversió de futur per al nostre país i els qui pensen que l’escola és una despesa que cal estalviar al màxim.Parlant d’inversió, no voldria descuidar-me d’esmentar les condicions de treball que hem hagut de partir aquests darrers dos mesos amb l’onada de calor, sobretot a les nostres contrades lleidatanes. Termòmetres que han superat els 30 ºC dins els centres educatius arribant fins i tot als 40 ºC.

I tot i que el departament és conscient de la greu situació, no hi ha posat cap mesura i s’ha limitat a enviar recomanacions per “fer passar la calor” el millor possible. Hem denunciat la inacció del departament davant d’aquesta situació que sabem del cert que s’anirà repetint cada any. Cal un estudi de la situació, cal invertir en l’aïllament tèrmic d’alguns centres i ens calen mesures alternatives sostenibles per poder treballar en les condicions de confort climàtic que marca la llei: 17 ºC i 27 ºC.Acabem un curs escolar intens i ple de reivindicacions que continuaran sens dubte en el curs que ve.

Primerament amb la imposició d’un avançament d’inici de curs, que ha fet parlar molt, i unes dubtoses activitats extraescolars o temps de lleure educatiu de qualitat, que ja parteixen de la manca de personal per poder-les desenvolupar. Sembla que fer marxa enrere en l’avançament imposat del calendari escolar, com hem demanat CCOO, altres sindicats i el mateix Consell Escolar Catalunya, fereix l’orgull del nostre conseller, que tot i ser conscient de l’error ens aboca a un setembre caòtic com tothom preveu. Continuem, doncs, a CCOO d’Educació en peu de guerra!

tracking