20 anys de la llei contra la violència de gènere

La violència exercida contra les dones no té un origen definit, no ho sabríem fixar en un moment concret de la història. El que sí que podem concretar és el moment en què un govern espanyol fixa com a prioritat lluitar contra aquesta violència i ho fa legislant, posant negre sobre blanc quin és el seu compromís envers aquesta lluita amb la promulgació d’una llei com a eina més eficaç.

Va ser José Luis Rodríguez Zapatero qui es va comprometre en campanya electoral l’any 2004 que, si era elegit President, el seu primer projecte de llei enviat a les Corts Generals seria el que recolliria aquesta lluita.

Així ho va fer amb la Llei de Protecció Integral contra la violència de gènere que porta el número 1/2004 i que va ser aprovada definitivament per les Corts Generals el 28 de desembre d’aquell any per unanimitat de tots els Grups Parlamentaris.

És bo recordar en aquest moment, 20 anys després de la seva aprovació, alguns dels aspectes més rellevants. A partir de l’aprovació de la Llei, com textualment es diu en el preàmbul, la violència de gènere “ja no és un delicte invisible, sinó que produeix un rebuig col·lectiu i una evident alarma social”. Com que no fora possible detallar un per un tots els elements posats a disposició de l’objectiu de la Llei, en citaré dos molt rellevants per la seva utilitat demostrada al llarg d’aquests 20 anys.

La llei crea la Delegació Especial del Govern contra la violència envers les dones i l’Observatori Estatal de violència envers les dones que han estat eines útils i al servei de la lluita i del compromís adoptat.

Em sento molt honorada d’haver pogut participar en una fita tan important i decisiva per l’avenç en la protecció de les dones; en la socialització del compromís de tota la societat i de totes les administracions en la lluita igual que en la prevenció i protecció.

En la meva tasca com a ponent de la Llei al Senat, en representació del Partit Socialista, em va guiar el que fa uns dies va explicitar el President Rodríguez Zapatero en l’acte de commemoració de la promulgació de la Llei de 2004: “El feminisme no és una ideologia política, és un estat avançat de la civilització”. La meva satisfacció és veure que l’aplicació de la llei ha posat les eines per a què tota persona, home o dona, demòcrata i civilitzada s’impliqui en el compromís que va guiar tota la presentació i tramitació de la Llei.

Satisfacció que s’amplia amb el nou Pacte de renovació i actualització del pacte d’Estat en matèria de gènere. No té la unanimitat de la Llei de 2004 però serveix per posar en evidència, un cop més, com n’és de perillós per als nostres drets l’avenç de les ultradretes al món, en el cas d’Espanya amb Vox. No ho oblidem mai!