Hi ha més guerres després de la PAU

Ara és l’hora, catalans, que el país es feliciti pel seu exèrcit victoriós: una munió de mestres, pares i alumnes que han lluitat durant tants anys amb honor i valentia per poder arribar allà on som. Ja les teniu a tocar, les daurades portes de la universitat pública! Abans de travessar-les, mig minut de sentit silenci pels caiguts de qualsevol bàndol.

Us convido a contemplar el paisatge del dia després: comandaments complaguts perquè l’avantguarda de la seua tropa ha plantat la bandera a la creu exacta i famílies orgulloses que passegen la medalla de l’heroi particular.

Ja fa anys que, amb pandèmies o sense, el tant per cent d’aprovats de la PAU és altíssim. On fan cap els aprovats, això ja és una altra història i no cal perdre’s en detalls.

Què passaria si el cent per cent dels batxillers catalans aprovés la nova selectivitat amb prou nota? La inquietud que sentia no ha minvat ni una dècima; quan em miro les proves –amb les de llengua vaig servida– diria que em puja la febre. Provo de posar cara a les persones que se les empesquen i no me’n surto: ni sé qui són ni sé què busquen. I em deixo portar pels mals pensaments i m’imagino una gàbia plena de micos ensinistrats per fer anar plantilles i bolis a discreció.

Què passaria si fossin els correctors? Ves que no passés res, perquè serien bestietes capaces de comptar paraules tan bé com els propis alumnes. Es veu que no es pot dir “breument” si vols que l’explicació no passi de quatre línies. Els piròmans, a cobert, van contemplant l’espectacle. Hipnòtic, paralitzant. Té un punt poètic el poder destructor del foc.

A falta de poesia, busquem emocions al drama i als finals apoteòsics: «Terra baixa es clou amb la frase d’en Manelic: “He mort el gos!”» Sort que cloure és un cultisme i la ràbia, via paper, encara no es deu transmetre.

Per als estudiants incauts de totes les terres baixes: aquell llop encara ronda. No us refieu de la PAU, que les guerres continuen sota la llum dels grans fars que només us enlluernen. Ja cal que dormiu desperts i carregueu les carpetes! No hi haurà udols a la lluna que alertin el vigilant ni prou cagades de mico que tapin l’olor de xai. Malgrat que bufin nous vents i les pudors es disfressin.