Falten hores lectives o en sobra la meitat?

Abans de xafar el fangar: l’actual calendari escolar satisfà les necessitats d’algú? La distribució anual de les vacances només serveix perquè, a la tornada, pares i mestres trobin que han estat massa llargues o massa curtes i perquè els alumnes ja no recordin com s’agafa un llapis o com han de seure a la cadira.

La jornada laboral de molts fills és més llarga que la dels seus pares. Quan uns entren a la feina, els altres ja són a l’acollida; quan uns dinen fora, els altres són als menjadors escolars; quan uns surten de treballar, els altres empalmen amb totes les extraescolars que convinguin per tal de quadrar el tetris de la mal anomenada conciliació familiar. I quan tothom arriba a casa rendit, els pares –prèvia revisió de tots els grups de WhatsApp organitzats per esbrinar quin llibre o quines vambes s’ha tornat a oblidar el fill– ja poden començar l’interrogatori sobre deures, exàmens, bosses d’entrenament o festes d’aniversari pendents. Podríem concloure que bona part dels pares no parlen amb els seus fills; només els porten l’agenda.

La poca exigència dels continguts curriculars i els resultats acadèmics falsejats no justifiquen la quantitat d’hores mal empleades a estudi. Abans l’escola formava obrers. I ara què forma? Jo diria que marquesos.

L’escola no pot controlar el que passa a les cases o als carrers, però sí el que permet a les seues instal·lacions: qui perdi la jaqueta, que endreci el racó dels objectes perduts; qui no faci els deures, que els faci a l’hora del pati; qui llenci papers a terra, que escombri l’aula i qui no sàpiga callar, que llegeixi en veu alta al despatx del director. Si fos a les meues mans, faria una aula d’acollida per als que, nouvinguts o no, no mostressin les mínimes actituds per rebre classe. Quan la situació és prou desesperada, les mesures han de ser radicals; marejar la perdiu a les tertúlies d’experts no soluciona res.

Si després d’aquestes activitats tan poc erudites, fóssim capaços de dedicar un parell d’hores diàries a estudiar amb una mínima atenció i responsabilitat, em donaria per satisfeta. I quan arribés el temps de les castanyes, convidaria escoles i instituts a celebrar aquesta festa tan nostrada donant un cop de mà a la cuina: combinar la creativitat i les tradicions amb fregar alguna paella no aniria malament. Hi ha universitaris que, quan s’acaben els tàpers de casa, mengen patates de bossa.