‘Carpe diem’, que ‘tempus fugit’ i el més calent és a l’aigüera
Filòloga i directora d’una acadèmia privada
(En la llengua de Cervantes, que la tenia molt llarga: No tengo el coño pa’ madalenas ni pa’ listas que son lelas.)
Enguany podem perdre les hores mirant-nos la Lista PAU Castellano, un llistat escapçat que cubre los conceptos y contenidos que los/as estudiantes de 2o de Bachillerato deben saber manejar y aplicar en la PAU de “Lengua castellana y literatura”. No se ha introducido ningún término nuevo respecto a la lista del curso 2022-2023. L’única novetat és que fa un parell d’anys s’havien entretingut a oferir-nos tatxats tots els términos que ara ja no cal saber quins eren.
Si sou de mena nostàlgica o teniu fills de la quinta, us recomano la llista original: negretes, versaletes i asteriscos van apareixent entre un ampli repertori de termes tatxats que fan l’exercici molt més agradable.
No hi ha clases de palabras ni sintaxis ni semántica; no hi ha tiempo ni hi ha verbo. Per no haver, no hi ha ni voz. Però tenen argumentos que tomben el més devot: complemento de medida argumental, complemento locativo (que també és argumental) i estructura (tots a una!) ar-gu-men-tal.
A mi, tants tatxats i tants argumentos em fan mal als ulls i a d’altres parts del cos que m’estalvio de referir. Que, de fet, podria; he dit coño una vegada i tabú no hi surt, al vademècum. Entendré que mantenen eufemismo per reforçar la paradoja.
Podeu celebrar la PAU des dels despatxos o a casa mentre feu brindis al sol, però les guerres més crues es lliuren a les trinxeres. Si us hi voleu acostar (per felicitar la tropa), dueu les banderes blanques, que a la nit la culpa és negra i les bales van que volen.
Ubi sunt els comandants?, dirà un veterà de guerra quan el sol torni a sortir. ¡Mira, viejo dels collons, a mí me hablas en cristiano y te pillas una pala, que los tres d’ahir a la nit eran gordos que te cagas! I la vida continua sense drama ni tragedia; sense texto narrativo, sense una trista canción que ens recordi que aquell dia nihil novum sota el sol.
Quan acabi de cavar, aquell veterà de guerra telefonarà al seu net, que li vol seguir les passes: Ja t’ho has pensat prou bé, això de ser periodista? La conversa serà breu, que la cobertura falla a la trinxera del vell i això tampoc és noticia. A mi em consola saber que, en penjar, estripa la llista i reflexiona un moment si en faria un reportaje o una crónica fa el fet.
