Lleida no pot esperar més
Cap de l’Oposició a la Paeria
Cada quatre anys, el Partit Socialista utilitza la mateixa fórmula: promeses, bones paraules i apel·lacions emocionals a la confiança dels veïns. Prometen escoltar, canviar les coses i fer de Lleida una ciutat millor. Però, un cop al poder, el compromís es dilueix, la responsabilitat desapareix i la ciutadania torna a quedar relegada a un segon pla.
Aquest cicle de promeses i oblit ja no és una excepció, sinó la norma: l’elector només serveix fins a dipositar la papereta. Mentrestant, Lleida empitjora any rere any, mentre els seus líders es limiten a gestionar la inèrcia, justificar la paràlisi i negar les evidències.
Una de les preocupacions més greus que afronta avui Lleida és la inseguretat creixent. L’augment de robatoris, la multireincidència impune, les okupacions il·legals i les baralles constants als barris més vulnerables en són la prova. El més preocupant, però, és la sensació generalitzada que no passa res, que qui incompleix pot fer-ho sense conseqüències. Aquesta percepció d’impunitat desanima els veïns, que es pregunten per què han de complir si d’altres no ho fan.
El civisme ha deixat de ser una prioritat: les ordenances no es compleixen, les sancions no s’executen i els serveis de neteja i manteniment estan desbordats. Tot i això, el govern ha apujat la taxa d’escombraries i ha ampliat la zona blava, fent que la ciutadania pagui més i rebi menys serveis, un contrast clarament injust.
Ens trobem davant d’un model de gestió contradictori i fallit: es penalitza els ciutadans responsables amb una pressió fiscal creixent, mentre no s’actua contra els qui perjudiquen la convivència i la qualitat de vida. A més, els serveis públics de Lleida –com l’atenció social, el transport urbà i l’habitatge– estan infrafinançats i mal organitzats. La manca de planificació, la burocràcia i la falta de lideratge han portat Lleida a una situació límit.
Hi ha zones de Lleida on és impossible viure dignament, mentre els responsables municipals neguen la realitat i amaguen els problemes amb discursos buits. La ciutadania sap que les promeses no arriben mai, o ho fan tard i malament.
Quan els socialistes eren a l’oposició, defensaven abaixar impostos, eliminar càrregues innecessàries i prioritzar la gestió eficient. Avui, des del govern, fan exactament el contrari. Han convertit Lleida en una de les ciutats mitjanes amb més pressió fiscal de Catalunya, però sense cap retorn real per als seus habitants.
Des del PP de Lleida entenem que cal posar fi a la dinàmica actual de passivitat i deteriorament, i recuperar valors fonamentals que han de guiar la gestió de la ciutat: respecte, civisme, ordre i justícia social. Per fer-ho possible, plantegem mesures clares i aplicables. En primer lloc, tolerància zero davant la multireincidència i la delinqüència habitual, amb més recursos per a la Guàrdia Urbana, millor coordinació amb Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional, i protocols d’actuació realment efectius. En segon lloc, una resposta ferma contra l’incivisme, amb l’aplicació estricta de les ordenances municipals, el reforç del cos d’inspecció i sancions que dissuadeixin els comportaments incívics. També defensem una reducció progressiva de la pressió fiscal, revisant les taxes municipals per fer-les més justes i eliminant càrregues innecessàries que asfixien famílies i petits negocis.
Una altra prioritat és la recuperació dels barris més degradats de Lleida, mitjançant plans d’actuació urgents i calendaritzats que abordin la millora de l’habitatge, la neteja, l’enllumenat, la seguretat i els serveis socials. Barris com la Mariola, el Clot o el Centre Històric necessiten accions immediates, no més promeses incomplertes.
Finalment, volem impulsar la participació ciutadana amb pressupostos participatius reals i canals estables perquè l’Ajuntament escolti i doni resposta als veïns de manera regular i transparent.
Hi ha motius per a l’optimisme. Només cal apostar pel canvi, per l’oportunitat. Tota la resta és agonitzar i seguir instal·lats en el conformisme i la rutina. Aquesta és la #Lleidaimplicada que vull i defenso.
