Catalunya verda, quin riure!
Coordinador territorial de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos
Darrerament es parla que a Catalunya hem d’arribar a tenir el 50% de l’energia renovable que consumirem al 2030. És tota una fita. Tenint en compte que avui estem al voltant del 21,6% de la producció d’aquesta energia, de la qual un 8,9% és hidràulica, segons dades de la Generalitat, hauríem de promoure mesures perquè el consum elèctric de Catalunya provingui, en un 50% el 2030 i en un 100% el 2050, d’aquestes fonts renovables, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum.
Fins aquí, tot correcte. És un objectiu que es pot assolir fàcilment perquè Catalunya té molt terreny per poder implantar aquestes centrals solars i eòliques. Però la política i l’estratègia dels fons d’inversió i de les companyies elèctriques és continuar produint aquesta energia a la plana de Lleida i al Camp de Tarragona, que és on hi ha la majoria de sòl conreable d’on surten els aliments.
Tots sabem com està distribuïda la població catalana; si no, us ho explico. Alguns es pensen que el motor de Catalunya és a la zona del litoral, on hi ha més mà d’obra i empreses importants, però el sector agroalimentari és el primer en Producte Interior Brut, amb el 21%, segons l’Idescat. Així, el motor no són aquestes grans empreses que consumeixen gran part d’energia. El sector que dona més diners al nostre país és l’agroalimentari i aquest necessita els terrenys on es conreen les matèries primeres. Però si aquests terrenys s’hipotequen per instal·lar-hi renovables perquè Catalunya sigui verda i subministri aquesta energia a la població que viu a l’altra punta del país, amb la destrucció del terreny fèrtil, no hi guanyem res, al contrari, cavem la nostra pròpia tomba. Per no parlar de l’impacte de les línies de transport i evacuació: portar energia renovable des d’una comarca a una altra, sigui a través de les línies de Molt Alta Tensió (MAT) o d’altres tipus de línies, també té un impacte important sobre el terreny fèrtil.
Una cosa és clara, necessitem aliments de proximitat i cal prioritzar les energies renovables també de proximitat i amb la participació del territori, però sense que la ubicació d’aquestes sigui a costa de sòl agrari. El Govern, a través del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables –pendent d’aprovació– ha de ser ferm en això i prioritzar els sòls degradats, industrials, d’equipaments, teulades... Abans que sòl agrari, hi ha moltes altres opcions. I si a les grans promotores energètiques els surt més car, que paguin. Segur que, de diners, no en perdran. Ara bé, cada camp que perdem, és molt poc probable que el recuperem i això és patrimoni de tots.