Quatre apunyalaments en 48 hores
Cap de l’oposició a la Paeria
Aquest estiu, en tan sols 48 hores, Lleida ha viscut quatre apunyalaments. Quatre. No són fets aïllats, no són episodis anecdòtics, ni molt menys una simple “percepció d’inseguretat”, com alguns insisteixen a repetir per mirar de rebaixar-ne la gravetat. Són realitats: crues, reals i, sobretot, intolerables. Lleida està immersa en una espiral de violència i incivisme que ja no es pot maquillar ni justificar. És un clam de la ciutadania: prou.
Durant anys vam assenyalar la deixadesa del govern de l’alcalde Pueyo. I amb raó. Però el que resulta encara més decebedor és comprovar que, amb la segona etapa de l’alcalde Larrosa a l’alcaldia, la situació ha empitjorat: inseguretat, incertesa, manca de control i una ciutat abandonada a la seva sort. El PSC va arribar prometent ordre i eficàcia, però només ha ofert improvisació i silencis incòmodes.
El que passa a Lleida no és normal. No podem normalitzar els apunyalaments, les baralles constants, els robatoris violents ni el creixement d’un incivisme que ja no respecta carrers, barris ni persones. No podem acceptar que es trenqui la convivència amb absoluta impunitat. No podem permetre que la ciutadania visqui amb por. I, sobretot, no podem tolerar que el govern miri cap a una altra banda mentre la ciutat es degrada.
La situació és inassumible, i cal dir-ho amb totes les lletres. Lleida ha arribat a un punt límit. No estem parlant només de percepcions, estem parlant de fets, de víctimes, de ferits, d’agressors reincidents. Estem parlant de veïns que surten de casa amb por per anar a treballar i desenvolupar les seves activitats quotidianes, de comerciants farts de robatoris i de famílies que eviten segons quines zones a certes hores. Això no és viure. Això és sobreviure. I els lleidatans no ens mereixem això.
Des del PP Lleida ho tenim clar: no normalitzarem la delinqüència ni l’incivisme. No callarem davant la inacció. No acceptarem discursos buits mentre la realitat ens esclata a la cara. La seguretat no és una qüestió ideològica, és una qüestió de voluntat política. I avui, per desgràcia, els socialistes no en tenen. Tenen discursos, tenen excuses, però no tenen acció.
És evident que cal una resposta immediata i contundent. I aquesta comença per posar tots els efectius policials al carrer. Tots vol dir tots: Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Coordinar, col·laborar, actuar. Cal presència, cal prevenció, cal autoritat. I cal valentia per dir prou a la multireincidència, a l’abús legal i a la impunitat.
Aquí, el PSOE no pot continuar jugant a l’ambigüitat. Depèn d’ells canviar la legislació penal per posar fi a la multireincidència. Governen al Congrés dels Diputats, amb els seus socis de Junts i ERC, entre d’altres. Podrien fer-ho avui mateix, si volguessin. Però no volen. I aquesta inacció no és neutral: és còmplice. Els delinqüents multireincidents coneixen els forats del sistema millor que ningú, i se’n riuen de tots nosaltres. Entren i surten. I mentrestant, el govern socialista calla, es protegeix amb paraules buides i fa creure que tot està sota control. Però no ho està. I els lleidatans ho sabem.
No hi ha ordre sense llei. No hi ha convivència sense normes. I no hi ha llibertat sense seguretat. Lleida necessita recuperar el seny, l’ordre, els valors i l’esperança. Però per fer-ho cal coratge polític, cal lideratge i, sobretot, cal un projecte que no defugi la realitat, sinó que l’afronti amb determinació.
Des del PP de Lleida ens comprometem a ser la veu dels que estan farts i a exigir una ciutat segura, neta, ordenada i viva. Els lleidatans tenim dret a viure tranquils i confiar en les institucions. Si el govern no ho garanteix, hauran de fer un pas al costat.
Els lleidatans no ens rendirem. En sortirem amb seny, coratge, ordre i dignitat, però amb fets, no promeses buides. Exigirem responsabilitat a qui ha de protegir-nos i no ho fa. Cal modificar les normes, invertir en el sistema judicial i superar la càrrega dels socialistes després de 7 anys governant Espanya.
