De mica en mica s’omple la pica

Em sembla –perdoneu si estic equivocat– que els temps que vivim són molt esmicolats. M’explico. Les grans històries són les clàssiques, les d’un passat més o menys remot. Avui tot es viu, diguem-ne, a curta distància i a correcuita. Ja no som en aquell temps de l’antiga cristiandat. Avui vivim la fe en minoria. El papa Benet XVI i també el papa Francesc van fer esment d’una Església entesa com a “minoria creativa”. Aquesta expressió, ben típica dels darrers temps en els nostres ambients eclesials, la voldria relacionar amb aquella dita nostra, plena de realisme i humilitat: “de mica en mica s’omple la pica”.