Davallada de preus de fruita de pinyol
Productor i enginyer tècnic agrícola
La previsió de producció a les Terres de Ponent a primers d’abril era d’un 5% menys sobre la mitjana aproximada d’unes 400.000 tones, situació optimista i privilegiada enfront de la davallada per gelades a Itàlia, Grècia i Turquia.
La calamarsa i pedregada del 19 d’abril afecta la producció i la qualitat en nombroses comarques del Segrià, Urgell i Noguera. Per altra banda, la producció a Múrcia, amb maduració i recol·lecció, no s’encavalca amb la de Lleida; resumint, quedem com a proveïdors fonamentals per als mercats europeus i espanyols, cosa que es fa palesa amb els preus que doblen i tripliquen els de l’any anterior als mercats majoristes i als lineals, les vendes amb palets a preu de finca assoleixen fins a 3 € amb albercoc, 1,3 € amb nectarina i 6 € amb cirera a mitjans de juny, és a dir, d’un 200 a 300% superior als preus del 2024.
Productors i comercialitzadors respiren optimisme al juny i part de juliol, la demanda supera l’oferta i cal distribuir el producte per satisfer la clientela, fruita afectada lleugerament per calamarsa té mercat i preus de la bona de l’any anterior. En ple mes de juliol, i una frase que no havia sentit mai, anava de boca en boca:
“Faltarà fruita al mes d’agost.”
De frase es passa als fets, es comença a emmagatzemar i a encabir càmeres mantenint una posició de dominància amb preus i produccions enfront del mercat comprador.
Aquest tarannà no satisfà ni quadra amb els grans lineals acostumats a marcar condicions als venedors, arriba fruita collida anticipadament i verosa a preus alts en uns moments en què el consumidor ha de fer front a pagaments, a préstecs de vacances, i despeses per l’escolarització, la davallada de temperatures a Europa fa que hi hagi un tot plegat perquè el consumidor opti per altres productes a preus més assequibles com són la síndria, el meló i les peres i pomes acabades de recol·lectar. Les grans cadenes orienten compres amb altres fruites i làctics que són seguits i acceptats pel consum. Cau la demanda en un moment de plena recol·lecció d’agost i en frigorífics que tenen un estoc important de fruita recol·lectada a finals de juliol. Una conservació amb més de 10-15 dies fa perdre qualitat i gust de tal manera que el consumidor acaba rebutjant la fruita de pinyol i canvia a altres opcions.
A la segona quinzena d’agost, la preocupació i el neguit es fan generals, la demanda cau en picat i els preus als mercats majoristes i lineals van a la baixa per una oferta cada cap més forta i una demanda i consum cada cop més minsos. A Mercabarna, nectarines i préssecs del calibre 75/80 a 1 €, pavies a 0,90 € quan l’any 24 doblaven aquests preus, la indústria de sucs ha abaixat els preus la primera setmana de setembre a un 50%, de préssec, nectarina i paraguaià a 50 €/tona fa palesa una oferta desbordada que no pagarà el transport del frigorífic a la indústria. Aquesta és la situació actual a què difícilment se li veu sortida i que, com sempre, els plats trencats els pagarà el productor.
La pregunta que cal fer: “No es veia vindre la davallada?” Normalment aquestes situacions no venen d’avui per demà. Professionals del comerç i coneixedors dels mercats no van intuir que s’estava emmagatzemant excessivament? Especialistes en màrqueting no van esbrinar que el consumidor estava cansat de pagar a 4 € el quilo la fruita de pinyol i que canviarien al 0,4 € per un quilo de síndria o 1,90 € per un de mançana Gala o pera llimonera?
No és moment de buscar responsable, però sí que és moment que al davant de determinades associacions i centrals hi treballin i decideixin verdaders professionals i que mesurin constantment la tendència dels mercats i del consum. Aprofitant la IA poden comprovar que als anys 80 es llençaven càmeres senceres de pera blanquilla al mes d’agost quan al juliol es pagaven a 80 pessetes el quilo, i mançana Golden esperant les 30 pessetes quan es podia vendre a 25. L’experiència ens ensenya i aconsella que l’última pesseta cal deixar-la per un altre, en aquest cas el comprador, i que la tan coneguda frase: l’avarícia rebenta el sac, pot repetir-se en qualsevol moment. La fruita emmagatzemada tenia la gran oportunitat de ser comercialitzada a preus raonables i per totes aquestes circumstàncies el retorn que rebrem al mes de desembre possiblement no cobriran els costos de producció. L’empresa familiar agrària i productors en general ens hem centrat més a produir, hem oblidat i deixat de banda la gestió i comercialització que gestionàvem i negociàvem abans del 1992.
