L’assassinat de les zepes i el territori

Carta al Govern de la Generalitat. Des de fa 20 anys, hem vist com les zepes han anat augmentant, tant en superfície com en restriccions/imposicions, fins al punt equiparable a una expropiació low-cost.

Ara, passat aquest temps, ha arribat el moment de fer-ne una valoració real i prendre les mesures correctores amb caràcter d’urgència.

“La zepa és morta”, l’han matat els seus propis promotors i, juntament amb ella, famílies, pobles i comarques.

La seva pròpia avarícia ha fet que això sigui un fracàs absolut. Només s’han preocupat d’ingerir pressupostos desorbitats.

Els anomenats científics (de peu de marge), i el “lobby ecolojeta” han demostrat que les aus, l’ecosistema i el territori els importen ben poc, per no dir gens, de fet, no n’hi ha cap que hi visqui, ni hi tingui cap arrelament vital.

Deixar en mans d’aquesta gent el domini i el poder absolut d’aquestes 40.000 hectàrees, ha comportat la nostra ruïna i la seva riquesa.

Ningú com els que hem nascut aquí, vivim aquí, treballem aquí i descansarem aquí, per saber el que necessita el territori, el que manca i el que sobra, els nostres coneixements i la nostra experiència haurien de ser el criteri més important a tenir en compte per qualsevol científic.

Malauradament, hem hagut de veure, viure i patir el deteriorament constant i imparable del nostre entorn, com per exemple la fauna, que pràcticament ha desaparegut, i és lògic, no troben ni menjar ni aigua, els incendis, apagats i no provocats pels pagesos, els autèntics ecologistes, els qui estimen més que ningú la nostra terra.

És molt trist que, durant tots aquests anys, cap govern ho hagi tingut en compte. No pot ser que un país amb el 40% de sobirania alimentària destini 3.000.000 € anuals en zepes, que el Departament d’Agricultura pagui 260 €/ha i any al lloguer de finques per deixar-les improductives, fent així una competència deslleial al pagès i comportant un augment de plagues i espècies invasores, totalment descontrolat.

Per altra banda, sorprèn que el Departament promogui un banc de terres en desús, quan precisament algunes, ho estan perquè eren arrendades amb la finalitat de ser gestionades per la zepa. Lògic. Qui serà el pagès que invertirà en una finca amb aquest historial? Els pagesos per poder gaudir de les ajudes de la famosa DUN, hem de complir una sèrie de requisits sovint difícils d’assumir i, aquestes finques “gestionades”, a part de produir pobresa econòmica, ambiental, social i cultural, poden gaudir de les ajudes DUN destinades a la reducció del cost dels aliments.

En fi, tot plegat una bomba de rellotgeria, a la qual se li esgota el temps. Només voldria demanar al Govern que apliqui el sentit comú, que trepitgi i escolti el territori i faci país tal com la seva feina els requereix.