Uns pocs quilòmetres que diuen molt

En uns temps en què la política sembla haver perdut brillantor, quan el debat públic es desgasta entre retrets i desconfiances, convé tornar la mirada a allò essencial: a la feina ben feta, silenciosa i concreta. A aquestes decisions que, encara que no ocupin titulars, transformen de debò la vida de les persones i demostren el sentit del deure dels representants polítics.

La carretera que uneix la Vall d’Àssua amb el poble de Rialp per Caregue i Escàs, podria semblar, per la gent que no hi viu, tot just uns quilòmetres insignificants en un mapa. Però per aquests petits pobles, per a les famílies que cada dia recorren aquest trajecte, a partir d’ara i quan finalitzin els treballs, aquesta via serà molt més que asfalt: serà alleujament, seguretat i dignitat.

Durant anys, una part d’aquesta “ruta circular” entre els municipis de Rialp i Sort era sinònim de perill; d’aquesta sensació d’estar una mica oblidats, una mica lluny de tot. Cada corba, cada forat, cada esllavissada i cada dia de pluja o neu era una preocupació més afegida. Esperem, ben aviat, tenir aquesta carretera renovada, i sentirem que finalment algú va mirar cap aquí i que aquest racó també importa.

No és fàcil per ajuntaments de pobles amb recursos i pressupostos limitats arribar a tot arreu, i menys al manteniment i condicionament de quilòmetres i quilòmetres de carreteres municipals. D’aquí la importància del treball conjunt de la Diputació de Lleida i els Ajuntaments de Rialp i Sort, amb el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal, és a dir, el treball de tothom i per a tothom.

No és només una obra pública. És un gest de respecte pels qui vivim en aquests pobles i comarques de muntanya. Una manera de dir-nos que també existim i ens tenen en compte; i més, en moments com els que vivim en què la política sembla estar en dubte, aquestes accions compten més que mai.

Perquè quan alguna cosa es fa bé –encara que sigui petita, encara que no surti als grans titulars– deixa bon gust, reconcilia; i ens recorda que la política, en la seva millor versió, consisteix justament en això: cuidar les persones, fer-los la vida una mica més fàcil.

La bona política, la política real, la que necessitem és aquesta; la de la col·laboració i els fets consumats; segurament no és la més fàcil, però és la única que porta a bon port en territoris que som pocs i ens podem comptar.

Per això, aquesta carretera no és només una obra: és una declaració d’intencions. Un recordatori que quan es vol, es pot; que quan ens escoltem i ens ajudem, s’avança; que quan s’actua amb respecte pel territori, la política recupera el valor més proper i humà.

Si aquest petit tram serà capaç de millorar la vida de dos pobles, imaginem el que aconseguiríem si apliquéssim la mateixa convicció a tot el Pirineu. Imaginem un territori on cada persona, visqui on visqui, tingui accés digne a carreteres, connexions, serveis i oportunitats. Un territori que no s’apagui de cobertura, que no en quedi al marge, que se sostingui amb la força del que és: vida, història i identitat.

Perquè, al final, el futur del Pirineu no es construeix només amb grans projectes, que també, sinó amb milers de decisions petites, valentes i necessàries com aquesta. I avui, aquí, hem demostrat que som capaços de fer-ho.

Seguim treballant perquè cada metre de carretera ferma que guanyem, cada servei que apropem, cada poble que cuidem és un pas més cap a un Pirineu que no es resigna, que no es queda enrere i que segueix endavant amb dignitat.