Diàleg per resoldre el futur de la ZEPA

Aquests dies hem tornat a veure centenars de tractors circulant per les nostres carreteres per protestar contra la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Segarra–Garrigues. No és un conflicte nou, però sí un que s’ha enquistat durant massa temps. I mereix una reflexió serena.

La Generalitat va prometre transformar aquelles terres en regadiu. Tanmateix, diverses entitats de conservació –després d’una sentència favorable a Europa– van aconseguir que es declaressin 30.000 hectàrees com a ZEPA per protegir les aus estepàries, algunes de les quals es troben greument amenaçades. Per compensar aquest canvi d’expectatives, el Govern es va comprometre a oferir ajuts als agricultors afectats. Però aquests ajuts no han arribat, o ho han fet amb comptagotes, i a més els agricultors han vist restringides determinades pràctiques agrícoles en nom de la conservació. No és sorprenent que estiguin indignats. No poden regar, no han cobrat allò promès i es troben sotmesos a limitacions addicionals sense una contraprestació clara. Al mateix temps, les entitats de conservació se senten obligades a defensar una protecció que emana d’una sentència europea i de la responsabilitat de preservar un patrimoni natural que pertany a tothom.

La pregunta és inevitable: de debò la confrontació és el camí?

Tant agricultors com conservacionistes compartim més objectius dels que pot semblar. Tots volem un territori viu, fèrtil i sostenible. Tots sabem que sense agricultors no hi ha paisatge, i sense paisatge no hi ha biodiversitat. La conservació necessita agricultors actius, viables econòmicament, compromesos amb el territori. I els agricultors necessiten ecosistemes sans que mantinguin els sòls, l’aigua, la pol·linització i l’equilibri natural.

Som aliats naturals, no pas adversaris.

Compensar els serveis ecosistèmics: la clau del futur

L’agricultor ha de ser justament compensat pels serveis ecosistèmics que presta: conservació del sòl, captura de carboni, manteniment del paisatge i preservació de la biodiversitat. Per sort, avui existeixen eines i oportunitats noves per fer-ho realitat.

1. La Llei Europea de Restauració de la Natura (2024).

Aprovada el juny de 2024, obliga a restaurar el 20% del territori europeu, inclòs el territori agrari. El Ministeri per a la Transició Ecològica ja està treballant en el seu reglament. Aquesta llei preveu ajuts econòmics per als agricultors que voluntàriament participin en programes de recuperació ecològica. Aquí hi ha una oportunitat directa per al Segarra–Garrigues.

2. Crèdits de carboni agrícoles.

L’agricultura és l’únic sector capaç d’absorbir carboni de l’atmosfera i emmagatzemar-lo al sòl. Europa està ultimant un mètode de càlcul homologat per certificar aquesta captura. L’agricultor que pugui demostrar absorció de carboni obtindrà crèdits vendibles a empreses obligades a reduir la seva petjada climàtica. Això pot esdevenir una font d’ingressos estable per a les explotacions.

3. L’Agència Catalana de la Natura.

El Parlament en va aprovar la creació fa anys. S’ha de finançar amb l’impost sobre els vehicles contaminants, que ja recapta més de 80 milions d’euros anuals. La llei estableix clarament que el 50% d’aquesta recaptació s’ha de destinar a restaurar la biodiversitat, cosa que obre una via evident per compensar els agricultors de la ZEPA.

L’agència encara no s’ha desplegat plenament per diferències polítiques, però si s’activés –com preveu la mateixa llei– disposaríem d’un instrument de finançament potent, estable i transparent.

Tenim conflicte, sí. Però també tenim solucions.

Avui ens trobem davant d’un punt d’inflexió: Podem continuar enfrontant-nos, bloquejant carreteres i pressionant els uns contra els altres… o podem seure a parlar. El conflicte no es resoldrà reduint la ZEPA –una mesura jurídicament molt difícil– ni ignorant les necessitats dels agricultors. Només es resoldrà reconeixent que ambdues parts tenen part de raó i una responsabilitat compartida.

La sortida passa per:

Compensar de manera justa i estable l’agricultor afectat.

Activar les noves oportunitats europees i catalanes.

Implicar les entitats de conservació en solucions realistes.

Assegurar que el Govern assumeix un compromís ferm i vinculant.

Els agricultors preserven un territori que és de tots. Les entitats de conservació defensen una biodiversitat que també és de tots. El Govern té el deure d’arbitrar solucions i complir allò que promet.

Només avançarem a través del diàleg i la corresponsabilitat. Mai a través de la confrontació.

La societat ens ho agrairà.