Les idees tenen vida pròpia!

Hi ha una màxima que diu que hem de viure com pensem perquè, si no, acabarem pensant com vivim. Això està molt bé si el que pensem són coses bones. Perquè també hi ha males idees. Llavors les conseqüències són dolentes. A més, les idees tenen vida pròpia. Un cop llençades es van desenvolupant i prenen diferents camins, a vegades imprevisibles al començament de la seva gestació. Si aquesta autonomia en l’evolució de les idees és per conseqüències nefastes, diem que s’han gestat dins de l’ou i no es podia saber que el que sortiria és una serp en lloc d’un pardal. L’ou de la serp dona nom a una pel·lícula que avui és de gran actualitat. Temps era temps, occident, fill d’Atenes i Jerusalem, va gestar idees bones com la de la racionalitat de la realitat i per tant la convicció que el món no funciona per accions màgiques de forces ocultes, sinó que té pautes lògiques que podem comprendre i fins i tot assajar de controlar. També va gestar la idea que tot humà és fill de Déu, i per tant germà, indistintament del color de pell, lloc de naixement i altres. No hi ha poble escollit, sinó que el missatge de fraternitat és universal. O ja en l’època moderna, hem gestat la idea que el jo, l’ànima o la ment, és el tresor més valuós que hi ha, ja que el contingut dels pensaments poden ser qüestionables però el subjecte que els pensa no. Així, la llibertat és l’atribut que cal protegir per sobre de cap altre. Aquestes idees genials que han evolucionat donant-nos grans conquestes també han tingut l’evolució en alguns aspectes no tan bons. Per exemple, l’excés de racionalitat en algun moment ha fet oblidar la importància dels sentiments. O el cultiu excessiu de la subjectivitat ha pogut derivar en un excés d’individualisme. Curiosament la fraternitat no ha tingut males derivades. No obstant, també hi ha hagut idees, i algunes reivindicades avui, que en lloc de generar conquestes per a la humanitat, ens han abocat a grans desastres. Una mica com si allò del principi de mort necessités d’idees per vestir-se i manifestar-se. Aquest impuls, que hi és en tots els humans, es manifesta en l’afany de destrucció i necessita cobertura ideològica com per exemple en el racisme, la xenofòbia o d’altres idees que han existit i existeixen en la nostra societat. Són idees que quan se les deixa anar, després no es poden controlar fàcilment en la seva evolució. El que en alguns entorns s’anomena bonisme, és a dir, la idea ingènua que les persones som bones de natural i que és la societat la culpable que tinguem inclinacions dolentes, de tal manera que envernissant la societat ja sorgiria la naturalesa bondadosa de les persones, ha estat negatiu perquè ha permès que les inclinacions destructores de les persones busquin la cobertura en les idees dolentes covades en l’ou de la serp. Crec que és el que està passant avui. La maldat de determinades idees existia ja però ara s’han fet atractives per la part fosca de les persones. Ens cal contrarestar la vida pròpia de les idees dolentes amb arguments i fets que en demostrin la seva maldat, però també no envernissar els instints destructors que tenim, sinó que a través de l’educació hem de reconduir-los cap a fites positives amb la compensació, la sublimació o el mecanisme que convingui. Cal denunciar el perill d’aquells que es pensen que usant el racisme o la xenofòbia, un cop hagin assolit el seu objectiu d’aconseguir el poder, després els podran controlar. Són un perill amb les seves idees que tenen vida pròpia i perquè apel·len als instints més baixos. El present és complicat perquè sembla que la força d’aquests instints i d’aquelles idees no tingui aturador. En té. Cal trencar l’ou per veure que és la serp el que s’hi amaga i cal treballar amb intel·ligència per assolir aquella idea que només ha generat coses bones: la idea de la fraternitat.