Del soroll a les solucions
Diputada i Secretària 4a de la Mesa del Parlament
El debat sobre el finançament de Catalunya ha estat durant anys un dels grans nusos de la política catalana. Massa sovint s’ha utilitzat com una arma política: per alimentar el greuge, prometre solucions impossibles o justificar la paràlisi. El resultat han estat anys de soroll polític i conflicte permanent, amb debats que es repetien sense resoldre el problema de fons.
L’acord del nou model de finançament suposa un punt d’inflexió: no elimina el debat polític, però el transforma en solucions concretes per a la ciutadania.
El primer element clau del nou model és la suficiència financera. Amb horitzó d’aplicació el 2027, Catalunya disposaria de 4.686 milions d’euros més cada any, un increment del 13,35% dels recursos que la mitjana del conjunt de comunitats autònomes. Això són més metges i infermeres, més suport a les escoles, reducció de llistes d’espera, millor atenció a la gent gran, més oportunitats per als joves i més capacitat d’inversió pública. En definitiva, són més recursos per fer allò que la ciutadania demana cada dia i més capacitat de resposta des de l’autogovern.
Aquest acord també envia un missatge molt clar: quan l’Estat aporta més recursos al sistema, està dient que vol serveis públics forts arreu i no territoris competint entre ells. Això és federalisme útil.
El segon element és el reequilibri entre Estat i comunitats. L’acord incorpora 20.975 milions d’euros addicionals i suposa reconèixer que el gruix de l’estat del benestar es gestiona des de les comunitats autònomes. Catalunya rebrà el 22,3% d’aquesta aportació, una dada coherent amb el seu pes demogràfic i econòmic. En definitiva, rep el que li pertoca en funció del seu pes real, sense penalitzacions.
Un altre element clau és l’equitat territorial. Reduir de manera dràstica, del 32,37% al 13,98%, la distància entre territoris millor i pitjor finançats. Un element que és just i políticament intel·ligent.
Finalment, el nou model introdueix per primera vegada un element molt rellevant per a Catalunya: una garantia efectiva d’ordinalitat. Segons la projecció en població ajustada, Catalunya passaria a ser tercera tant en aportació com en recepció de recursos, amb un índex del 104,14%.
Un altre canvi de fons és la manera d’entendre la solidaritat, compromís innat del PSC. Amb el nou model, les diferències entre comunitats es redueixen i les regles són més clares. La solidaritat deixa de ser percebuda com un càstig i passa a ser un compromís compartit, amb legitimitat democràtica.
Aprovar aquest acord al Congrés dels Diputats no és només una decisió sobre números, és una decisió política de primer ordre. És optar per la política que resol problemes. És apostar per més recursos, solidaritat explícita i regles clares perquè Catalunya governi millor, amb més estabilitat, més capacitat de decisió i més futur.
I és, sobretot, apostar perquè Catalunya deixi enrere el debat estèril del conflicte permanent i avanci cap a un model de finançament just, transparent i pensat per durar.
