Quan una ciutat no es resigna

Hi ha moments en la vida d’una ciutat amb punts d’inflexió. La concessió del Pla de Barris a la Seu d’Urgell n’és un. No perquè arribi una inversió important (12,5 milions d’euros) –que també–, sinó perquè el que realment es posa sobre la taula és una decisió de ciutat: la de no resignar-nos.

Els clàssics ja ho sabien. Aristòtil deia que la ciutat no és només un lloc per viure, sinó un espai per viure bé. I viure bé vol dir, també, cuidar el cor de la ciutat, aquell espai que en concentra la memòria, el caràcter i la manera de ser. A la Seu, aquest espai té nom propi: el Centre Històric.

El Pla de Barris és, en essència, una aposta decidida per posar les persones al centre, començant pel lloc que dona sentit a tot el conjunt urbà. Per intervenir allà on el pas del temps, la pressió del mercat o la manca d’inversió havien anat deixant ferides visibles. I fer-ho no amb pedaços, sinó amb una mirada integral: habitatge, espai públic, cohesió social, activitat econòmica, sostenibilitat i identitat.

El Centre Històric no és només un àmbit urbà. És l’ànima de la Seu. És on la ciutat es reconeix a si mateixa, on s’han teixit les relacions, on el patrimoni conviu amb la vida quotidiana. És el lloc que marca la nostra pròpia identitat i que explica d’on venim i cap on volem anar.

Quan el Centre Històric pateix, tota la ciutat ho nota. I quan el Centre Històric es revitalitza, la ciutat sencera se’n beneficia. Per això aquesta intervenció no és menor ni accessòria: és estratègica. Perquè no hi ha futur sòlid sense un centre viu, habitat, cuidat i ple d’activitat.

En aquest sentit, el Pla de Barris ens permet avançar en un element clau per al futur del Centre Històric: la seva institucionalització. Portar-hi administració pública a Ca l’Armenter i al palauet del Pati Palau, especialment serveis de la Generalitat de Catalunya, no és només una decisió urbanística; és una aposta clara per tornar activitat, presència i centralitat a un barri que ha de ser viscut cada dia. Un centre amb institucions és un centre amb moviment, amb horaris, amb fluxos constants de persones.

Aquesta aposta es veurà reforçada amb projectes estratègics ja en marxa o previstos, com el Centre de Salut Mental al Seminari o la futura reforma del Museu Diocesà amb una nova entrada des del carrer Canonges. Actuacions que, conjuntament, permetran generar més de 200 nous llocs de treball al Centre Històric. Parlem de professionals, de serveis, de persones que hi treballaran, hi circularan, hi consumiran i, sobretot, hi faran vida. Aquesta és la millor política de dinamització possible: activitat real, quotidiana i arrelada.

L’Imperi romà va entendre molt aviat que la força de les ciutats no residia només en els seus monuments, sinó en la qualitat de la seva vida urbana. Ubi civitas, ibi vita –on hi ha ciutat, hi ha vida. I avui, segles després, aquesta idea continua plenament vigent. O cuidem el centre com a espai de vida real, o acabem convertint-lo en un decorat sense ànima.

El Pla de Barris ens permetrà actuar amb ambició i responsabilitat al Centre Històric. Amb recursos, sí, però sobretot amb projecte. Amb la voluntat de cosir fractures, de recuperar espais, de generar oportunitats i de garantir que ningú quedi enrere. No és una operació cosmètica: és una intervenció profunda que marcarà el futur de la Seu durant dècades.

Com a alcalde, però també com a veí de la ciutat, sento orgull i responsabilitat a parts iguals. Orgull perquè aquesta concessió reconeix una feina ben feta, una visió clara i una ciutat que sap què és i què vol ser. Responsabilitat perquè ara cal estar a l’altura, gestionar bé, escoltar molt i executar millor.

La Seu d’Urgell ha decidit començar pel seu centre, per la seva ànima. Ha decidit invertir en el Centre Històric perquè sap que és aquí on es juga una part essencial del seu futur. I això, més enllà de xifres i terminis, és el que realment fa gran una ciutat. Seguim!