El PP, d’esquena a les dones

Cada cop que es vol frenar una política transformadora s’evita deliberadament parlar de models, d’evidències i de drets. L’article del senyor Palau, del PP, sobre l’acolliment d’urgència per a dones víctimes de violència masclista n’és un exemple clar. No és una anàlisi rigorosa; és el relat de la por. Perquè afirmar que un recurs d’acolliment d’urgència posa en perill les víctimes pel sol fet de no ser “secret” no és rigorós: és simplista, alarmista i desfasat.

Tant les normes internacionals com les estatals i catalanes coincideixen en un punt central: la recuperació depèn, en gran manera, de la qualitat del primer espai d’acollida. La Llei 5/2008 regula els serveis d’atenció i acolliment d’urgències com a serveis de curta durada, pensats per intervenir en el moment de màxima vulnerabilitat i facilitar la continuïtat amb recursos de mitjana i llarga estada, evitant la revictimització. No tots estan pensats per atendre casuístiques d’alt risc.

Ni el Conveni d’Istanbul, ni la Llei orgànica 1/2004, ni la Llei catalana 5/2008 exigeixen que tots els serveis d’acolliment d’urgència tinguin una ubicació secreta. El que exigeixen és seguretat efectiva, confidencialitat, protecció adequada al risc i accessibilitat real. La seguretat, segons el dret vigent, ha de ser proporcional i adaptada: adreces secretes quan el risc és alt, i recursos no secrets però segurs per a la majoria de situacions d’urgència.

Projectes com la Casa Afrània, al Hub Cívic Balàfia, són apostes estratègiques per construir un ecosistema integral de drets, serveis i oportunitats per a les dones. Un ecosistema que entén que la violència masclista no es combat només amagant les dones, sinó garantint-los autonomia, suport comunitari i itineraris de drets. Això no és ideologia: és política pública avançada.

Els models de referència fa temps que han superat la idea que el secret absolut és sinònim de protecció. Aposten per altres mesures, per protocols rigorosos, coordinació policial i diversificació de recursos segons el risc.

Aquest enfocament és el de la seguretat natural. Parteix d’una idea simple i radical alhora: la seguretat no és només absència de risc, sinó capacitat de gestionar-lo. Es tracta d’apoderar. Suposa un gir respecte als enfocaments tradicionals centrats exclusivament en el control extern i la protecció institucional.

Així doncs, els allotjaments residencials no funcionen com a espais de control estricte, sinó com a espais temporals de transició, on es promou una vida tan normalitzada com sigui possible. Les rutines quotidianes, la convivència i la presa de decisions formen part del procés de recuperació. La dona no és un objecte de protecció, sinó la protagonista del seu propi procés: participa en la valoració del risc, col·labora en l’elaboració del seu pla i decideix, juntament amb els equips professionals, els passos a seguir. Això és fonamental per no reproduir dinàmiques de control similars a les viscudes en la relació violenta.

L’èxit d’equipaments públics similars com la CIBA de Santa Coloma de Gramenet, els Urrats de Guipúscoa o La Casa Malva de Gijón demostren que un altre paradigma és possible. Sense reclusió, sense alarma permanent, sense infantilització.

Aquí rau el nucli del debat. El PP i el senyor Palau no construeixen una narrativa pels drets de les dones. El que fan és simplificar i apel·lar a la por. La seguretat de les dones no pot ser un eslògan, ni una arma partidista. És una obligació pública que requereix coneixement, escolta i humilitat institucional. Tot el que no sigui això —per molt que s’emboliqui amb paraules com “prudència” o “legalitat”— és soroll i propaganda.

El model que defensem no posa en risc les dones. Fa exactament el contrari: prendre’s seriosament la seva recuperació, els seus drets i la seva autonomia. La seguretat no s’improvisa. Però tampoc s’utilitza com a excusa per frenar el canvi.

El company i tinent d’alcalde d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, deia recentment que Palau i Albiol estan a la dreta de Trump. Afegeixo que també estan d’esquena a les dones.