Mercosur: riscos al món rural

Parlar de comerç internacional pot semblar llunyà quan ho fem des de les Borges Blanques o des de qualsevol poble de les Garrigues. Però la realitat és tossuda: decisions que es prenen a milers de quilòmetres poden tenir un impacte directe sobre la pagesia que manté viu el nostre territori. L’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur n’és un exemple clar.

Aquest acord preveu facilitar l’entrada al mercat europeu de productes agroalimentaris provinents de països com el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai o el Paraguai. Parlem de grans volums de carn, cereals, sucre o soja produïts amb uns estàndards ambientals, sanitaris i laborals molt diferents dels que s’exigeixen als nostres pagesos i pageses. I aquest és el nucli del problema.

A Lleida, i molt especialment a les Garrigues, la pagesia no és només una activitat econòmica: és paisatge, és cultura, és cohesió social i és futur. El nostre oli d’oliva verge extra, la ramaderia o els conreus que defineixen el territori compleixen normes estrictes en matèria de qualitat, traçabilitat, ús de fitosanitaris i respecte ambiental. Tot això té un cost que els productors assumeixen amb responsabilitat. Però competir en desigualtat de condicions no és competir: és condemnar el sector.

Des d’ERC defensem una Europa oberta al món, però no a qualsevol preu. Els acords comercials han de garantir reciprocitat. No podem acceptar que entrin productes que no compleixen els mateixos criteris que exigim aquí, ni que es posi en risc la viabilitat econòmica de les explotacions familiars, que són el cor del nostre món rural.

A més, hi ha una qüestió ambiental ineludible. Importar aliments produïts a milers de quilòmetres, sovint vinculats a la desforestació o a models intensius poc sostenibles, xoca frontalment amb els objectius climàtics que Europa diu defensar. Apostar pel producte de proximitat no és proteccionisme: és sentit comú, és reduir emissions i és reforçar economies locals arrelades al territori.

Per això, des del món local també cal passar de la denúncia a l’acció. Calen polítiques que protegeixin la pagesia: suport real als preus justos, eines de regulació del mercat, etiquetatge clar de l’origen dels productes i una aposta decidida per la compra pública de proximitat. Des dels ajuntaments, des dels consells comarcals i des del país, hem de fer costat a qui produeix amb qualitat i responsabilitat, i garantir que el valor afegit es quedi al territori.

Des de les Borges Blanques reclamem que la veu de la pagesia lleidatana sigui escoltada. Cal defensar el nostre territori amb fermesa, exigint clàusules socials i ambientals estrictes i posant límits clars a aquells acords que amenacen el futur del camp. Perquè sense pagesia no hi ha país. I sense justícia comercial, no hi ha futur per a les Garrigues ni per a Lleida.